Aquest article presenta una visió general de com s�han afrontat, al llarg de la història, els riscos d�inundacions als Països Baixos. Se centra en quatre períodes concrets. Abans de l�any 1200 eren les comunitats locals mateixes les que s�ocupaven de la protecció contra les inundacions. A partir de l�any 1200, van començar a fer-se càrrec de la gestió de l�aigua i la protecció contra les inundacions de cada regió uns organismes administratius regionals anomenats juntes de l�aigua i juntes dels pòlders. Aquest sistema va evolucionar fins a convertir-se en un sistema institucional (democràtic) complex format per uns quants milers d�organitzacions responsables. Entre els anys 1798 i 2000 la gestió del risc d�inundacions va passar a ser més centralitzada; gràcies a això s�ha desenvolupat una infraestructura de protecció contra les inundacions a gran escala. Avui dia, els dics són més resistents que mai. Això no obstant, a causa de l�evolució demogràfica i econòmica, en els últims cinquanta anys la vulnerabilitat davant d�una situació d�inundacions no prevista també ha augmentat considerablement. Els reptes que s�han d�afrontar actualment en la gestió del risc d�inundacions als Països Baixos són la resolució d�aquesta paradoxa i l�adaptació als efectes que s�espera que tindrà el canvi climàtic. Aquestes qüestions també s�inclouen en aquest article.