Acceso usuarios
Marisa Fernández Galvez
L�article aborda el dret de les dones a viure sense violència des d�una concepció de la seguretat vinculada a la ciutadania. En la mesura que l�exercici de la llibertat depèn del grau de seguretat de les persones, el dret de les dones a viure lliurement sense violència és un dret qüestionat constantment. Es qüestiona en els àmbits públics però particularment en els de convivència privada. Tradicionalment, aquest últim ha quedat exclòs de la intervenció pública, tot i que és on es pateix amb més intensitat aquesta violència. L�autora reclama un nou pacte de ciutadania que incrementi la seguretat de les dones i per tant millori les relacions interpersonals en els espais públics i privats.
A aquest efecte, amb la pressió i els resultats de diverses conferències i cimeres internacionals s�ha pogut introduir la igualtat de dones i homes en l�agenda política internacional. Pel que fa a la cobertura estatal d�aquest dret, l�autora fa referència sobretot a la Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, de la qual identifica els avenços i les mancances. Finalment, també destaca l�Estatut d�autonomia i la Llei 5/2008, de 24 d�abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, com a base de les polítiques de seguretat envers la dona a Catalunya.
