El present article estudia el paper en les decisions urbanístiques dels òrgans especialitzats en el control de riscos tecnològics. En els dos darrers anys s�han promulgat diverses normes per a regular-ho, que han de ser aplicades de forma complementària. En primer lloc, el supòsit més general és el que preveu que l�Administració urbanística reclamarà informes merament facultatius als òrgans especialitzats en risc tecnològic. Un segon cas es refereix als informes preceptius, que obliguen a conèixer l�opinió de determinats òrgans afectats o especialitzats. El tercer graó ja descriu els informes preceptius i vinculants. L�article analitza també la normativa relativa als establiments industrials que puguin produir accidents greus i examina els dictàmens vinculants de l�Agència Catalana de Seguretat Industrial. Finalment, s�examinen les possibilitats legals d�impugnació dels informes indicats i la seva consideració legal com a «acte de tràmit».