La totalitat dels nous riscos que configuren la societat del risc es despleguen al mateix ritme que ho ha fet, especialment en l�últim segle, l�extraordinari desenvolupament industrial basat en els avenços tecnocientífics. No seria la primera vegada que una civilització que ha desafiat la Natura acabés desapareixent, no a mans d�un enemic exterior sinó a causa del seu èxit en l�explotació excessiva del seu entorn. Però no és ja una civilització local, sinó l�existència humana sobre la Terra, la que es troba amenaçada per l�èxit de la civilització global en el seu propòsit de colonitzar, des d�Europa, la resta del planeta. El risc global, per consegüent, es configura al mateix ritme que s�imposa �com a societat del risc mundial� la civilització occidental.
De manera que només una visió clara, àmplia i profunda de la tragèdia que suposa el risc de catàstrofe planetària ens permetrà accedir a un estadi superior de seguretat mundicèntrica (o autènticament cosmopolita) que ens permeti veure, amb els ulls de tota la Humanitat, que constituïm una comunitat de perill mundial i que només una nova ètica de la responsabilitat planetària podrà salvar-nos.