Acceso usuarios
Francesc Moner (c. 1462-c. 1492), autor català de notable talent, es distingí, gràcies a la seva producció tant en català com en castellà, en els cercles literaris de Barcelona durant la dècada de 1480. A partir de la seva meditació sobre la condició de l’amant, Moner construeix una al.legoria que comprèn dues dimensions espacials, una de l’«espai» pròpiament dit i l’altra de la «vivència» espiritual. En el present treball segueixo el camí contemplatiu de la persona poètica de Moner des de l’espai psíquic a la vivència de l’ànima. Inherent a l’exploració ací esbossada, es perfila l’intertext monerià, que harmonitza la temàtica de l’amor passional i la de la devoció religiosa.
