Acceso usuarios
Giovanni Poggeschi
El uso de una lengua regional o minoritaria en el trato con las autoridades administrativas es la demostración más clara del estatus jurídico de dicha lengua y claramente entra en el campo de los derechos fundamentales. Esto sucede principalmente cuando el hablante de la lengua minoritaria no conoce la lengua mayoritaria, pero también se da cuando el mismo hablante tiene un dominio de la lengua mayoritaria. El artículo 10 de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias contempla estas dos posibilidades, y enumera un número de situaciones en las que el uso de las lenguas regionales y minoritarias está asegurado, «en la media en que esto sea razonablemente posible». La doctrina establecida por el Comité de Expertos de la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales toma en cuenta los distintos grados de intensidad especificados por los estados para la regulación lingüística, por ejemplo respecto a las variaciones entre los niveles estatal, regional y local, y ofrece claros parámetros a seguir. Tanto los informes estatales como los informes de evaluación del Comité de Expertos ayudan a crear una doctrina relevante sobre los derechos lingüísticos que puede ser útil para aquellos estados que no han suscrito la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales.
L’ús d’una llengua regional o minoritària en el tracte amb les autoritats administratives és la demostració més clara de l’estatus jurídic d’aquesta llengua, cosa que entra clarament en el camp dels drets fonamentals. Això succeeix principalment quan la llengua majoritària no la coneix el parlant de la llengua minoritària, però també es dóna quan el mateix parlant té un domini de la llengua majoritària. L’article 10 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries preveu aquestes dues possibilitats, i enumera un nombre de situacions en les quals l’ús de les llengües regionals i minoritàries està assegurat, «en la mesura que això sigui raonablement possible». La doctrina establerta pel Comitè d’Experts de la Carta té en compte els diferents graus d’intensitat especificats pels estats per a la regulació lingüística, per exemple respecte a les variacions entre els nivells estatal, regional i local, i ofereix paràmetres clars a seguir. Tant els informes estatals com els informes d’avaluació del Comitè d’Experts ajuden a crear una doctrina rellevant sobre els drets lingüístics que pot ser útil per a aquells estats que no han subscrit la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals.
The use of a regional or minority language in dealings with the administrative authorities is the clearest demonstration of the legal status of such a language, and it clearly involves the sphere of fundamental rights. This happens mostly when the majority language is not known by the minority language speaker, but it also occurs when the same speaker has a mastery of the majority language. Article 10 of the ECRLM covers both of these possibilities, and lists a number of situations where the use of regional and minority languages is, «as far as this is reasonably possible», ensured. The doctrine established by the Committee of Experts of the ECRLM takes into consideration the varying degrees of intensity specified by the States for language regulation, e.g., the variations from the state level to the regional and local levels, and provides some clear parameters to be followed. Both the state reports and the Committee of Experts evaluation reports help create a meaningful body of doctrine on language rights that can be useful for States that are not parties to the ECRLM.
