Acceso usuarios
Nuria Magaldi 
Los derechos lingüísticos no forman parte del Convenio Europeo para la Protección de los Derechos Humanos y las Libertades Fundamentales, más allá de alguna referencia aislada a la lengua en unos pocos preceptos. No obstante, lo cierto es que el Tribunal Europeo de Derechos Humanos se ha pronunciado en más de una ocasión sobre la dimensión lingüística de varios derechos, como por ejemplo el derecho a la vida familiar y privada, a la educación o a la libertad de expresión, entre otros. El presente trabajo sistematiza esta jurisprudencia del Tribunal Europeo y demuestra que, si bien todavía continúa siendo mayoritaria la perspectiva de protección individual, hay también una cierta abertura a la protección de la dimensión colectiva de los derechos, en la medida en que éstos derivan de la pertenencia a minorías existentes dentro de los estados miembros.
Els drets lingüístics no formen part de manera explícita del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, més enllà d’alguna referència aïllada a la llengua en uns pocs preceptes. No obstant això, el cert és que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha pronunciat en més d’una ocasió sobre la dimensió lingüística de diversos drets, com per exemple el dret a la vida familiar i privada, a l’educació o a la llibertat d’expressió, entre d’altres. El present treball sistematitza aquesta jurisprudència del Tribunal Europeu i demostra que, si bé encara continua sent majoritària la perspectiva de protecció individual, hi ha també una certa obertura a la protecció de la dimensió col·lectiva dels drets, en la mesura que aquests deriven de la pertinença a minories existents dins dels estats membres.
Language rights are not explicitly part of the European Convention for the Protection of Human Rights and Fundamental Freedoms, beyond some isolated references to language in a few isolated precepts. Nonetheless, it is true that the European Court of Human Rights has issued rulings on more than one occasion on the linguistic dimension of certain rights, for example, the right to one’s private and family life, the right to education, or freedom of expression, among others. This paper systematizes this European Court case law and demonstrates that while the protection of the individual continues to be the majority point of view, there has also been a certain opening up to the protection of rights in their collective dimension, to the extent that these rights are derived from belonging to existing minorities in member states.
