Acceso usuarios
Mariana Carolina Marchese
En este artículo se analiza lingüísticamente un corpus de textos legales, producidos entre los años 1997 y 2005, mediante los cuales el Gobierno de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires creó programas sociales vinculados a la problemática habitacional que atraviesan las personas en situación de pobreza en dicha ciudad. El marco teórico es el Análisis Crítico del Discurso y la metodología es cualitativa e inductiva. El análisis lingüístico se realiza a través del Método sincrónico-diacrónico de análisis lingüístico de textos, de la Teoría de la jerarquización de la información y de los conceptos género y campo de acción. El estudio del corpus manifiesta que, aunque se reconoce la problemática habitacional, el modo de distribuir la información discursiva tiende a privilegiar la figura del Gobierno de la Ciudad mientras que, paralelamente, las soluciones propuestas se asocian a servicios públicos ya existentes y a subsidios. Por último, a partir de estos datos, se reflexiona sobre el género legal como un modo de acción discursiva que se proyecta en la praxis social concreta y cotidiana.
En aquest article s’analitza lingüísticament un corpus de textos legals, produïts entre els anys 1997 i 2005, mitjançant els quals el Govern de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires va crear programes socials vinculats a la problemàtica d’habitatge que pateixen les persones en situació de pobresa a l’esmentada ciutat. El marc teòric és l’Anàlisi Crítica del Discurs i la metodologia és qualitativa i inductiva. L’anàlisi lingüística es realitza a través del Mètode sincronicodiacrònic d’anàlisi lingüística de textos, de la Teoria de la jerarquització de la informació i dels conceptes gènere i camp d’acció. L’estudi del corpus manifesta que, encara que es reconeix la problemàtica d’habitatge, la manera de distribuir la informació discursiva tendeix a privilegiar la figura del Govern de la Ciutat mentre que, parallelament, les solucions proposades s’associen a serveis públics ja existents i a subsidis. Finalment, a partir d’aquestes dades, es reflexiona sobre el gènere legal com una manera d’acció discursiva que es projecta en la praxi social concreta i quotidiana.
This article performs a linguistic analysis of a corpus of legal texts that were issued between 1997 and 2005, through which the Government of the Autonomous City of Buenos Aires created social programs linked to the housing problems faced by indigent people in the city. The theoretical framework is critical discourse analysis and the methodology is qualitative and inductive. The language analysis is carried out through the synchronous- diachronous method for language analysis of texts, the theory of information hierarchization and the concepts of gender and field of action. The study of the corpus shows that although the housing problem is recognized, the way the discourse information is distributed tends to favor the image of the Government of the City while, in parallel fashion, the solutions proposed are associated with subsidies and already existing public services. Lastly, based on these data, the article reflects on the legal genre as a discursive mode of action that is projected onto daily, concrete social practice.
