Acceso usuarios
Xavier Vilhar Trilho
Els estatuts de les universitats de les comunitats autònomes recullen el bilingüisme oficial vigent a l'Estat espanyol. Aquest règim de cooficialitat es pot dur a terme o bé mitjançant un tractament igualitari de les dues llengües o bé amb un tractament preferent i de promoció exclusiva de la llengua pròpia, model que propugna l'autor d'aquest article per tal de normalitzar aquestes llengües d'una manera efectiva a l'ensenyament universitari. Les legislacions de Catalunya i Galícia semblen dirigides cap a aquest segon model. L'autor analitza una sentència del Tribunal Suprem que obstaculitza la normalització de la llengua pròpia a la Universitat de València, i una altra del Tribunal Constitucional que impedeix l'ús exclusiu de la llengua pròpia d'una comunitat autònoma en les relacions entre les institucions públiques i els ciutadans, ja que permet al·legar-ne el desconeixement. L'autor opina que el bilingüisme institucional oficial i el principi de llibertat d'elecció lingüística no són ben vistos pels Tribunals quan aquests principis permeten d'actuar a favor de la normalització de les llengües pròpies. Segons el seu parer, els poders públics es preocupen més per protegir els drets lingüístics dels castellanoparlants que per facilitar que les llengües pròpies s'incorporin a l'ensenyament universitari, que s'imparteix majoritàriament en castellà. L'autor considera necessari d'augmentar la presència de les llengües pròpies a les aules universitàries i de crear serveis de planificació, de seguiment i d'avaluació del procés de la plena normalització als centres universitaris
The statutes of the universities of the autonomous regions adopt the official bilingualism in force in Spain. This coofficiality can be achieved through equal treatment of both languages or through a preferential treatment and exclusive promotion of the native language, a model advocated by the author of the article in order to normalize these languages in an effective way within university education. The legislations of Catalonia and Galicia seem to be heading towards the latter model. The author analyses a sentence by the Supreme Court which hinders the normalization of the native language at the University of Valencia, and another by the Constitutional Court which makes impossible the exclusive use of the native language of an autonomous region in any contact between the public institutions and the citizens, since it allows to allege lack of knowledge of the language. The author believes that official institutional bilingualism and the principle of freedom to choose a language are not well regarded by the Courts when these principles make it possible to act in favor of the normalization of native languages. According to him, the public authorities are more concerned with the protections of the rights of Castilian speakers than to help native languages to be incorporated in university education, for which Castilian is usually used. The author considers it necessary to increase the presence of native tongues in university classrooms and to create planning services, follow-up services, as well as services to evaluate the process of full normalization at the universities.
