Acceso usuarios
Daniela Memmo
As far as foreigners are concerned. Italian law takes Italian as the only official language, mainly because there are no regulations that govern the issue. But more concessions to foreign languages are given when dealing with Private Law. In cases of dismissal of foreigner workers, German Law takes into account the linguistic knowledge of the dismissed party and gives him/ her time to allow him/her to have the text translated for its full understanding. The Italian model is similar: individual dismissal must be presented in writing (law of 15-7-1966, n. 604) which may be interpreted as an opportunity given to the worker to have the text translated. Regarding linguistic problems that may arise in contracts signed by firms or groups in different languages, article 1.341, comma 1, c.c., states that in cases where there is linguistic doubt in this type of contract, the law will side with the party which has no written the text. On the other hand, it considers that contracts with linguistic errors are not cancelled automatically although they may be cancelled because of these errors.
En el cas de tractes amb estrangers, el dret jurídic italià opta per prendre l'italià com a única llengua oficial, si més no per manca d'una normativa que reguli aquest tema. Malgrat això, dins el marc del dret privat, les concessions a llengües estrangeres són més àmplies. Pel que fa a les notificacions d'acomiadament d'un treballador estranger, la legislació alemanya té en compte el coneixement lingüístic de l'acomiadat i li concedeix un temps prudencial perquè tingui opció a la traducció i comprensió total del text. El cas italià és molt semblant: l'acomiadament individual ha de ser notificat sempre per escrit (llei de 15 de juliol de 1966, núm. 604), la qual cosa pot ser interpretada com una oportunitat perquè l'interessat n'aconsegueixi una traducció i, per tant, arribi a una comprensió total del text. Pel que fa als problemes lingüístics que poden sorgir en contractes signats per empreses o grups que usen llengües diferents, l'article 1.341, coma 1, c.c., estableix que, en cas de dubte lingüístic, el contracte s'interpretarà a favor de la part que no ha redactat el contracte. Tanmateix, la llei italiana no estableix que els contractes amb errors lingüístics s'anul·lin automàticament però sí que especifica que poden arribar a ser anul·lats.
