Acceso usuarios
La situació del desenvolupament legal i reglamentari de la doble oficialitat de les llengües a Catalunya no és gaire satisfactòria. La reflexió sobre aquesta qüestió comença amb una anàlisi del grau de compliment que tenen els principis bàsics de la doble oficialitat a les lleis i als reglaments i, més concretament, pel que fa a l'Administració de Justícia. La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya i la Llei Orgànica del Poder Judicial són les bases d'aquest estudi. L'autor analitza diverses qüestions, com ara: el dret del ciutadà a l'ús de qualsevol llengua oficial a l'Administració (en l'activitat administrativa i en la processal); el dret d'exigir la traducció de les intervencions del jutge en un procés; la infracció —i el sistema d’esmenar la— del precepte que tot document redactat en una llengua autòctona es tradueixi quan s'ha d'utilitzar fora de la Comunitat Autònoma; el dret de tutela (obtenir protecció judicial del dret a l'ús de la llengua pròpia); l'actuació dels poders públics per a aplicar plenament el principi de la doble oficialitat (valorar el coneixement d'ambdues llengües en la selecció del personal, etc). L'autor proposa algunes idees sobre el desenvolupament legislatiu de les qüestions tractades. S'han d'elaborar instruments amb valor vinculant (circulars, instruccions dels òrgans de govern interns als tribunals, acords informals), que de vegades funcionen millor que les lleis, perquè a mesura que disminueix el rang de l'instrument més força té per connectar amb la realitat. Aquests instruments han de permetre als òrgans judicials adaptar la seva conducta a la plena normalització lingüística de l'Administració de Justicia
The situation of the development of the laws and regulations regarding double officiality of languages in Catalonia is not very satisfactory. The author begins pondering over this issue with an analysis of the degree to which the basic principies of double officiality are carried out both by laws and regulations and, more specifically, by the justice administration. Catalonia's Linguistic Normalization Act and the Organic Law of Judicial Power are the bases for his study. Other issues the author analyzes are the citizens' right to use any official language in the Administration (when pursuing any administrative or legal activity); the right to demand the translation of the judge's interventions during a process; the violation —and the ways to exculpate it— of the decree that establishes that any documents in the native language must be translated, if they have to be used outside the autonomous region; the right of tutelage (to obtain legal support to protect the right to speak one's native language); the active role of the public authorities to fully enforce the principle of double officiality (to value the knowledge of both languages when hiring new employees, etc). The author puts forward some ideas on the legal development of the issues under discussion. Linking contacts need to be established —through circulars, directions from the various governmental offices to the courts, informal agreements...— since they sometimes are more effective than laws, due to the fact that the less important the link, the more directly it is connected with reality. Such contacts must allow judicial organisms to adapt their procedures to a full linguistic normalization of the justice administration.
