Acceso usuarios
Cesáreo Aguilera de Prat 
La Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Llei de Normalització Lingüística van fer possible la reivindicació de l'ús del català sense restriccions. Tot i això, l'any 1985 la situació de normalització lingüística a l'Administració de Justícia s'encarava amb moltes dificultats per l'actitud negativa d'alguns dels seus membres envers aquest procés. Aquell mateix any, però, es va signar un acord entre la Conselleria de Justícia de la Generalitat i la Presidència de l'Audiència Territorial de Catalunya segons el qual, entre d'altres compromisos, la Conselleria establia serveis de traducció per a tota la documentació judicial i l'Audiència s'assegurava que els òrgans jurisdiccionals no rebutgessin cap escrit per motiu de la llengua emprada. L'article comenta l'existència d'espanyols que no coneixen el castellà, situació que ja es donava al segle passat. En aquests casos, i ja que no és possible obligar aquests espanyols a parlar en castellà, una sentència del Tribunal Constitucional declara que, en situacions de declaració oficial, es proveeixi d'un intèrpret. La Llei de Normalització Lingüística reconeix el català com a llengua pròpia i oficial de Catalunya. L'ús del català en el món judicial ha fet que la Llei Orgànica del Poder Judicial acceptés com a intèrpret qualsevol persona que conegui el català i el castellà, sense necessitat de títol. A més, els documents que es presentin en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tenen, sense haver de traduir-los al castellà, plena validesa. Cal, però, acompanyar-los amb la traducció corresponent quan sorgeixin efecte fora de Catalunya. El Ministeri de Justícia va assumir l'any 1987 l'obligació d'encarregar-se d'aquestes traduccions. Segons l'autor, aquestes mesures impliquen que s'ha afrontat plenament el problema que planteja la doble oficialitat lingüística.
The Spanish Constitution, Catalonia's Statute of Autonomy, and the Linguistic Normalization Act made it possible to demand the use of the Catalan language without restrictions. In spite of that, in 1985 the linguistic normalization situation within the Justice Administration faced a difficulty because of the negative attitude of some of its members with regard to this process. That same year, though, an agreement was signed between the Justice Council of the Generalitat of Catalonia and the Presidence of Catalonia's Regional Court according to which, among other compromises, the Council would establish translation services for all juridical documents while the Regional Court was to make sure that jurisdictive organs would not refuse any written document on the basis of the language used. The article comments on the existence of Spaniards that do not know any Castilian, a situation that already existed in the 19th century. In such cases, since it is impossible to force these Spaniards to speak Castilian, a sentence of the Constitutional Court states that, in instances of official declaration, an interpreter will be provided. The Linguistic Normalization Act regards the Catalan language as Catalonia's own, official language. The use of Catalan within the juridical sphere has induced the Organic Law of the Juridical Power to accept as an interpreter any person that knows both Catalan and Castillian, without needing a degree. Furthermore, any documents submitted in the official language of an autonomous community are full valid, and do not need to be translated into Castilian. It is necessary, though, to accompany them with the corresponding translation when they are to be effective outside of Catalonia. In 1987, the Ministry of Justice took upon itself the obligation of taking care of these translations. According to the author, such measures imply that the problem posed by the double linguistic officiality has been completely confronte
