Acceso usuarios
Luciana Calvo Ramos
En aquesta col·laboració tractem d'aportar algunes experiències de la nostra activitat docent en els darrers vint anys en un centre dels que fins fa poc s'anomenaven "instituts de batxillerat" i ara, amb la última reforma, "instituts de secundària". Fem referència a les penoses experiències viscudes, en les quals es reflecteix la degradació que han anat experimentant aquests centres amb passes de gegant.
Aquesta degradació passa des dels càrrecs directius fins als últims llocs de treball, per les associacions de pares, alumnes, material escolar i docent, inspeccions tècniques, etc.
Pel que fa als llibres de text, apuntem deficiències notables no només en els continguts sinó en la forma d'imposició dictatorial per les juntes directives d'algun institut als seminaris en què hem exercit la docència; falles no només en la manera de desenvolupar els programes oficials sinó en el llenguatge científic pedant i absurd que utilitzen; falles per l'enorme acumulació de màteries que cal impartir en espais de temps insuficients; subjecció a modes culturals i científiques molt passatgeres; intents d'embotir la història, o la llengua o la literatura d'un país o de diversos a pressions atmosfèriques inconcebibles; etc.
Apuntem algunes causes que han dut els ensenyaments mitjans i secundaris a aquesta degradació, com per exemple: la ineficàcia absoluta i la incapacitat de les inspeccions tècniques dedicades, potser per manca de substància grisa en el cervell, a expedientar catedràtics doctors, fins i tot sense donar-los el tràmit d'audiència prèvia; les intromissions de sindicats i poders fàctics en els cossos docents que van dinamitar algunes de les bones qualitats del corporativisme en substituir-les per altres millors; la degradació social dels cossos de catedràtics i agregats que ha fet que se'ls perdés el respecte, tant per pares com per alumnes; el clientelisme polític que ha traginat des de la transició els llocs i càrrecs, les prebendes i les comissions, col·locant-les en mans d'ineptes i incapaços, i un molt llarg etcètera de factors que ens duria molt de temps i d'espai enumerar.
També ens referim a la inoportunitat d'informes de reials acadèmies, que malgrat desconèixer les circumstàncies en què s'elaboren els llibres de text i en les quals s'utilitzen, es llencen a predicar si han d'incloure Chindasvint o Recesvint, si és millor incloure la senyora del general Franco o la de Manuel Azaña; si convé el 45 % d'autors, fets o personatges d'una autonomia determinada o 60 % del total del país; mesquineses inconcebibles que només van en detriment de la qualitat de l'ensenyament.
Ens sembla que falta sensatesa i equilibri en els camps dels ensenyaments secundaris i que les reformes, contrareformes, i reformes de les contrareformes que es van succeint no estalvien els problemes bàsics. El Ministeri d'Educació i Cultura primerament hauria d'escombrar la pròpia casa i després podria rentar i escombrar les cases de les autonomies. La tasca científica i cultural de les acadèmies deixa molt a desitjar com perquè es dediquin a expurgar dels llibres de text de secundària personatges, autors o fets.
In this article, we aim to present some experiences as teachers in one of the schools that until recently were called Institutos de Bachillerato (Bachillerato Institutes) and now, under the latest reform, are called Institutos de Secundaria (Institutes of Secondary Education). We are referring to the terrible experiences we lived through, experiences that reflect the degradation that has rapidly been felt by these educational institutions. This degradations extends from the managerial staff down to the last man on the totem pole, including parent associations, students, educational and teaching materials, technical inspections, etc. As regards the text books, we noted marked deficiencies, not only as regards the content, but also with respect to the dictatorial way the school board imposed such content on the departments where some of us taught. We pointed out errors having to do not only with the way official programs were carried out, but with the pedantic and absurd scientific language used. We indicated errors stemming from the tremendous accumulation of subjects that must be taught in too short a time frame. We called attention to forced adherence to very fleeting cultural and scientific fashions. We drew attention to attempts to cram one or various countries' history, language or literature into the curriculum by applying inconceivable degrees of pressure. And the list goes on and on... We noted some of the causes that have led the intermediate or secondary education system to this degree of degradation: the absolute inefficiency and incapacity of the technical inspections, devoted, perhaps because of a lack of gray matter in the inspectors' brains, to imposing sanctions on department heads with doctorates, without even allowing them a preliminary hearing; interference by the powers that be and the unions in faculty affairs. This interference wiped out some of the good qualities of particularism without replacing them with other superior qualities; the social degradation of the positions of department head and assistant department head, which has led both parents and students to lose respect for people occupying these positions; a political way of rewarding clients. Since the transition, this system has manipulated positions and appointments, perquisites and commissions, placing them in the hands of the inept and the incapable. Time and space prevent us from enumerating the many other factors that could be added to this list. We have also referred to the inopportuneness of the reports issued by the Royal Academies, who, unaware of the circumstances under which textbooks are developed, undertake to preach as to whether the textbooks should include Chindasvinto or Recesvinto, or whether it is better to include General Franco's wife or that of Manuel Azaña; whether it is a good idea to include 45% of the authors, deeds or characters of a given autonomous region or 60% of the total for the country. These are acts of stinginess that can only redound to the detriment of education. It seems to us that good sense and balance are lacking in secondary education, and that the reformations, counter reformations, and reformations of the counter reformations currently underway do not remedy the basic problems. The Ministry of Education and Culture should first put its own house in order. Only afterwards will it be able to clean house in the autonomous regions. The scientific and cultural work of the Academies leaves much to be desired, too much for them to devote their efforts to expurgating characters, authors or facts from secondary education textbooks.
