Acceso usuarios
Malin Rohia, Lola Vallès, Olga Jubany 
Este artículo expone y analiza los resultados de un estudio sobre víctimas de diversos tipos de emergencias llevado a cabo en el Proyecto europeo de investigación BeSeCu (Behaviour, Security and Culture). La muestra del estudio incluye mil ciento doce víctimas de emergencias de ocho países diferentes, de las cuales ciento cuatro son víctimas españolas de incendios y del atentado terrorista en Madrid en 2004 (11-M). Los datos se recogieron de acuerdo con un enfoque metodológico de complementariedad con un importante peso en la recogida de datos cuantitativa representada por una encuesta semiabierta, con más de ochenta preguntas sobre las emociones, las reacciones y la comunicación con los servicios de emergencia en situaciones de crisis.
Estos datos se complementaron con la realización de muchas entrevistas en profundidad, así como varios grupos de discusión con víctimas de casos de emergencias comunes, de tres horas de duración, que permitieron profundizar en algunos aspectos clave. El análisis de los datos muestra como la mayoría de las víctimas tenían pocos conocimientos previos de emergencias y destaca el hecho de que, en el caso del Estado español, las víctimas reaccionaron con un significativo comportamiento altruista, ante el resto de países europeos. Las víctimas del caso español también tienden a considerar la ayuda recibida del incidente como insuficiente y en general muestran una involucración mayor en la evacuación que el conjunto de víctimas europeas.
Aquest article exposa i analitza els resultats d'un estudi sobre víctimes de diversos tipus d'emergències dut a terme dins del Projecte europeu de recerca BeSeCu (Behaviour, Security and Culture). La mostra de l'estudi inclou mil cent dotze víctimes d'emergències de vuit països diferents, de les quals cent quatre són víctimes espanyoles d'incendis i de l'atemptat terrorista a Madrid el 2004 (11-M). Les dades es van recollir d'acord amb un enfocament metodològic de complementarietat amb un important pes en la recollida de dades quantitativa representada per una enquesta semioberta, amb més de vuitanta preguntes sobre les emocions, les reaccions i la comunicació amb els serveis d'emergència en situacions de crisi.
Aquestes dades es van complementar amb la realització de moltes entrevistes en profunditat, així com diversos grups de discussió amb víctimes de casos d'emergències comunes, de tres hores de durada, que van permetre aprofundir en alguns aspectes clau.
L'anàlisi de les dades mostra que la majoria de les víctimes tenien pocs coneixements previs d'emergències i destaca el fet que, en el cas de l'Estat espanyol, les víctimes van reaccionar amb un significatiu comportament altruista, davant de la resta de països europeus. Les víctimes del cas espanyol també tendeixen a considerar l'ajut rebut de l'incident com a insuficient i en general mostren una involucració més gran en l'evacuació que el conjunt de víctimes europees.
