En l�assistència a les víctimes hi ha dos factors de gran importància: la proximitat espaial i temporal amb �incident crític. Aquest ha estat un dels motius de més pes, junt a la universalitat, la sostenibilitat i l�autoprotecció, perquè l�assistència a les víctimes dels accidents sigui duta a terme pels propis bombers, policies i sanitaris, entesos tots ells com a paraprofessionals de la psicologia.
Però en un accident no només hi ha víctimes directes, ja que les amistats i els familiars o fins i tot els propis bombers poden resultarne victimitzats psicològicament. Per a familiars i acompanyants es suggereix, més enllà de la fase aguda de l�incident, l�assistència psicològica als centres sanitaris d�urgències. Per al personal d�emergències s�han posat en marxa els programes de gestió de l�estrès (PGE) duts a terme per equips de psicòlegs ajudats per una xarxa de col·laboradors.
Però tot això no esgota les possibilitats d�aplicació del coneixement psicològic al món de les emergències. Es suggereixen diverses vies d�avenç, sobretot l�aplicació organitzativa i operativa d�aquest coneixement.