Acceso usuarios
Jordi Recordà Cos
La necessitat de millorar la conservació dels espais aquàtics d'aigua dolça ha obligat a superar la tradicional actuació de l'Administració, per actuar, també, en els espais naturals privats. La intervenció de nous actors com el propietari dels terrenys i la societat civil, a través de les entitats de custòdia, s'ha emmarcat en els acords de custòdia del territori.
L'actuació de la custòdia en aquests espais (la custòdia fluvial, CF) està subjecta a límits legals, com ara l'encaix amb la directiva marc de l'aigua, la determinació de l'àmbit d'actuació i de les administracions competents implicades. A Catalunya, les dades de l'últim inventari (2009) mostren que s'han realitzat 176 acords, que es desglossen en 5 tipus diferents. La protecció de gairebé 32.000 ha, tant en finques privades com públiques, posa de manifest el potencial d'aquests instruments, i la seva progressiva consolidació.
Es proposa la intervenció de la CF en els recursos hídrics, independentment de la finca on es troben, per intervenir en els cabals de manteniment i les aigües regenerades. També es planteja el cas de les aigües privades, en què les entitats de CF podrien intervenir per garantir l'ús sostenible del recurs.
