Acceso usuarios
Jordi Monés i Pujol-Busquets
En este trabajo se estudia la influencia de la educación germánica, con referencias a los países de lengua catalana, con especial dedicación a Cataluña. Se inicia con una breve evolución de la presencia de la escuela alemana a lo largo del siglo XIX, a través de las figuras de Pestalozzi de expresión alemana y de su discípulo Froebel y en un segundo término de Herbart. Centrado en el período 1900-1939, se incide en dos aspectos de la influencia germánica: la específicamente pedagógica y la vertiente político- pedagógica.
En cuanto al primer aspecto, en el marco de la evolución de la escuela germánica, se estudia la influencia de Herbart y los postherbartianos y el influjo de la Pedagogía social de Natorp �universidad de Marburgo� que nos llega a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu los cuales influyeron en los catalanes Antoni Xirau y Joan Roura Parella que tuvieron, sin embargo, un mayor contacto con la universidad de Berlín, destacando la influencia de Spranger El aspecto más destacado es la influencia en el Estado español y de una manera especial en Cataluña, del concepto escuela única que en nuestras latitudes se conoce como escuela única-unificada. Después de un estudio de este concepto con anterioridad al triunfo de la República de Weimar, se estudia la aplicación, a nivel de escuela pública, de las concepciones derivadas de la unicidad y de los cambios estructurales que rompen con el sistema napoleónico de enseñanza primaria, secundaria y superior.
Se concluye el trabajo con el estudio de la evolución del concepto escuela únicaunificada, en el Estado español y sobre todo en Cataluña, desde las primeras referencias a las conceptualizaciones que supondrían la creación de los diversos Instituto Escuela hasta llegar al establecimiento del CENU, organismo creado al comienzo de la Guerra (1936-1939) y las dificultades de llevar a la práctica el proyecto de dicho organismo Vale la pena recordar que. El CENU planteaba, en 1936, una estructura prácticamente idéntica a la de la LOGSE, el 1990
El treball estudia la influència de l�educació germànica a Catalunya amb referències als altres territoris dels Països Catalans. L�estudi dibuixa una breu evolució de la presència de l�escola alemanya al llarg del segle XIX amb referència sobretot al suís d�expressió alemanya Pestalozzi i al seu deixeble Fröbel i, en un segon terme, a Herbart. El gruix del treball, centrat en el període (1900-1939), estudia dos aspectes de la influència germànica: el vessant específicament pedagògic i el vessant politicopedagògic.
Respecte al primer vessant, en el marc de l�evolució de l�escola germànica, es remarca la influència de la pedagogia social de Natorp �universitat de Marburg�, que ens arriba a través de José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos y María de Maeztu, que influïren als catalans Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, tot i que aquests tingueren més contacte amb la Universitat de Berlín �destaca la influència de Spranger.
Quant al segon aspecte, la qüestió que pren més volada és la influència a l�Estat espanyol, i sobretot al Principat, del concepte escola única, que a les nostres latituds es coneix com a escola única-unificada. Després d�un estudi esquemàtic d�aquest concepte abans del triomf de la República de Weimar, s�estudia l�aplicació, al nivell d�escola pública, de les idees que es deriven de la unicitat i dels canvis estructurals que trenquen amb el sistema napoleònic d�ensenyament primari, secundari i superior Finalment, s�estudia l�evolució del concepte primerament a l�Estat espanyol i especialment a Catalunya, des de les primeres referències a les conceptualitzacions que portarien a la creació dels Instituts Escola fins a l�establiment del CENU, organisme creat al començament de la guerra (1936-1939), i les dificultats per portar a la pràctica el projecte d�aquest organisme
The article studies the influence that Germanic education had in Catalonia, whit some references to the rest of the Catalan Countries. It first has a brief description of the evolution of the German School influence in Catalonia during the 19th century, basically from de German-Swiss Pestalozzi and its follower Fröbel, and in second instance from Herbart . The main part of the article is centered during 20th century, before the Spanish war (1936-1939). It studies two aspects of the German influence:
the more specific pedagogical aspect and the politico pedagogical aspect.
The first aspect comprises Herbart�s and the postherbartiants influences with a references to Dewey and his impact in Catalonia through his relationship with the German pedagogical world .In the context of the evolution of the Germanic schools from Johann Gottlieb Fichte�s Speeches to the German nation (1807), it emphasizes the influence of the Natorp Social Pedagogy �University of Marburg� which came throutg the Madrid group José Ortega y Gasset, Fernando de los Ríos and María de Maeztu (Natorp translator) and it influenced the Catalan group ( Joaquim Xirau, Joan Roura-Parella), although they had greater contact with the University of Berlin, particularly through the influence of Eduard Spranger As per the second aspect, the most important influence in Spain and particularly in Catalonia is the concept of Einheitschule, which in Catalan took the name of escola única-unificada. After a schematic study of the concept before the Republic of Weimar, it studies its application in the public school, from the ideas of unification and the structural changes that broke off with the Napoleonic system of primary and secondary school and higher education In the last part, there is an evolution of the concept of Einheitschule, firstly in Spain and mainly in Catalonia, from the first references that would lead to the creation of the Institut Escola to the establishment of CENU (Consell de l�Escola Única Unificada), organism created just after the start of the Spanish War, and the difficulties to implement it; the planned CENU�s educational organization (1936) was a structure very similar to the approved by the LOGSE (Educational Act) in 1990
