Acceso usuarios
Maria del Mar Vanrell Bosch, Ignasi Mascaró Pons, Francesc Torres Tamarit, Pilar Prieto Vives
Aquest treball investiga de quina manera l’entonació reflecteix el diferents graus de coneixement del parlant en les interrogatives absolutes del mallorquí. Mitjançant tres experiments de percepció (un test d’adequació, un test d’avaluació i un test d’identificació basat en el paradigma clàssic de la percepció categorial) s’ha pogut demostrar que els oients catalans distingeixen quan el parlant no té ni idea de quina serà la resposta de la pregunta que està produint de quan el parlant té certes hipòtesis sobre quina hi serà la resposta i cerca confirmació d’aquestes hipòtesis. També s’ha pogut comprovar que les interrogatives manifesten una gradació de coneixement del parlant a l’hora de produir les interrogatives (així com de coneixement pressuposat a l’interlocutor), com havia proposat Escandell (1993, 1998) des del punt de vista pragmàtic, i que els oients indentifiquen basant-se, sobretot, en indicis entonatius, però també en indicis morfosintàctics.
