Acceso usuarios
En el ordenamiento positivo italiano, que también protege a las minorías lingüísticas de acuerdo con el artículo 6 de la Constitución, la reglamentación de la toponomástica, incluyendo la de las localidades en situación minoritaria, se remite a una normativa estatal más bien llena de lagunas, que a veces se remonta al periodo fascista, o bien a normativas sectoriales y estratificadas en el tiempo, y además está sometida a la intervención de las autoridades regionales y locales. Si se compara con esta situación, el panorama jurídico en las tres regiones dentro de los límites del arco alpino, cuyo territorio está densamente poblado por comunidades lingüísticas autóctonas, es un poco complejo. En Valle d'Aosta / Vallée d'Aoste la aplicación casi generalizada del monolingüismo francés en la toponomástica no ha provocado nunca especiales problemas de convivencia entre las comunidades italiana y francófona allí establecidas. En cambio, en Trentino-Alto Adige / Südtirol el persistente incumplimiento de las disposiciones estatutarias por culpa del legislativo de la provincia de Bolzano testimonia la dificultad de llevar a cabo un proceso de reforma legislativa que a menudo está en el origen de tensiones sociales y de un descontento difundido especialmente entre la población de lengua italiana. En Friuli-Venezia Giulia el legislativo regional, en cambio, ha resultado ser particularmente activo con respecto a la asunción de iniciativas destinadas a reforzar la promoción de las lenguas eslovena y friulana en los diversos ámbitos públicos, a pesar de suscitar dudas de legitimidad constitucional en relación -entre otros aspectos- con la facultad prevista para los entes locales de expresar sólo en lengua friulana las denominaciones geográficas, que asumirían a todos los efectos la significación de denominaciones oficiales.
A l'ordenament positiu Italià, que també protegeix les minories lingüístiques d'acord amb l'article 6 de la Constitució, la reglamentació de la toponomàstica, incloent-hi la de les localitats en situació minoritària, es remet a una normativa estatal més aviat plena de llacunes, que de vegades es remunta al període feixista, o bé a normatives sectorials i estratificades en el temps, i a més està sotmesa a la intervenció de les autoritats regionals i locals. Si es compara amb aquesta situació, el panorama jurídic a les tres regions dins els límits de l'arc alpí, el territori de les quals està densament poblat per comunitats lingüístiques autòctones, és un xic complex. A la Valle d'Aosta / Vallée d'Aoste l'aplicació gairebé generalitzada del monolingüisme francès a la toponomàstica no ha provocat mai especials problemes de convivència entre les comunitats italiana i francòfona allí establertes. En canvi, al Trentino-Alto Adige / Südtirol el persistent incompliment de les disposicions estatutàries per culpa del legislatiu de la província de Bolzano testimonia la dificultat d'acomplir un procés de reforma legislativa que sovint és a l'origen de tensions socials i d'un difós descontentament especialment entre la població de llengua italiana. A Friuli-Venezia Giulia el legislatiu regional, en canvi, ha resultat ser particularment actiu pel que fa a l'assumpció d'iniciatives destinades a reforçar la promoció de les llengües eslovena i friülana en els diversos àmbits públics, malgrat suscitar dubtes de legitimitat constitucional en relació -entre d'altres- amb la facultat prevista per als ens locals d'expressar només en llengua friülana les denominacions geogràfiques, que assumirien a tots els efectes la significació de denominacions oficials.
In the Italian positive legal system, which also protects language minorities in accordance with Article 6 of the Italian Constitution, the regulation of toponymy, including the toponymy of those locations having minority status, falls under the aegis of a set of central government regulations that is, one could say, riddled with loopholes. Some of the regulations go back to the Fascist period, some derive from sectoral regulations that became stratified over time. In addition, these regulations are subject to intervention from regional and local authorities. Against this backdrop, the legal panorama in the three regions with the limits of the Alpine Arc, whose territory is densely populated by autochthonous linguistic communities, is somewhat complex. In the Aosta Valley (Valle d´Aosta/Vallée d´Aoste) the fairly generalized application of French monolingualism to the toponymy has never caused special problems of coexistence between the Italian and French-speaking communities established there. On the other hand, in the Trentino-Alto Adige / Südtirol region, the Bolzano provincial legislature's persistent lack of compliance with statutory provisions attests to the difficulty of bringing about a legislative reform process that is often at the heart of social tensions and a diffuse sense of dissatisfaction, especially among the Italianspeaking population. In Friuli-Venezia Giulia, the regional legislature, by contrast, has turned out to be particularly active with regard to the adoption of initiatives aimed at reinforcing the promotion of the Slovene and Friulian languages in the different areas of the public arena. It has maintained this level of activity despite the doubts raised regarding the constitutional legitimacy of, among other powers, the power granted to local bodies to use Friulian for place names exclusively. For all practical purposes, such place names would take on an official significance.
