Acceso usuarios
Jordi Malé Pegueroles
La major part de les obres poètiques que va escriure Josep M. de Sagarra s’emmotllen, dins les formes de la poesia popular i tradicional, sovint revestides d’una certa estilització culta. Tanmateix, l’any 1933 en va publicar una que s’allunyava d’aquests motlles i que representava un esforç per adequar-se a les tendències poètiques aleshores vigents tant a la literatura catalana com a bona part de les europees: "La rosa de cristall". L’estudi pretén de contextualitzar aquesta obra singular i injustament oblidada, tant en el marc de les tendències poètiques d’entreguerres, especialment del postsimbolime, com en l’itinerari vital de l’escriptor. I alhora, prenent en consideració tant el context literari com el biogràfic, assajar-ne una interpretació prenent com a nucli la seva temàtica amorosa.
