Acceso usuarios
María Inmaculada Rius Dalmau
En aquest article s'analitza la situació de l'ensenyament de les llengües estrangeres durant el segle XIX i fins al primer terç del segle XX a Espanya ?especialment a Catalunya? tot fent també un cop d'ull a la situació que es vivia a Europa durant el mateix període. La influència del Moviment de Reforma de l'ensenyament de les llengües modernes, que tingué lloc a Europa a final del segle XIX, no va arribar a Catalunya, ni a Espanya, fins a la segona dècada del segle XX. A més a més, la innovació metodològica va atènyer ben poc els centres oficials on, majoritàriament, es mantingué l'ús del mètode tradicional o gramatical basat en la traducció i l'estudi teòric de normes gramaticals i llistes de vocabulari.
L'empenta de l'ensenyament de les llengües modernes, així com les noves orientacions metodològiques foren impulsades, en l'àmbit estatal, per la Institución Libre de Enseñanza. L'arribada de la Segona República possibilità que les idees renovadores de la ILE influïssin la política educativa del país. D'aquesta manera, iniciatives com ara la creació de l'Institut-Escola, ens conduïren a experiències pioneres. L'ensenyament de les llengües modernes es beneficià enormement d'aquest fet. Hem repassat breument el que fou la presència d'aquest ensenyament a l'Institut-Escola i també de la metodologia emprada a les aules. La figura de Joan Nogués, professor de francès de l'Institut-Escola de Barcelona, constitueix un bon exemple que il·lustra la importància d'una feina ben feta que pot servir de model avui dia.
