Acceso usuarios
Hugues Moutouh
Des de la Revolució Francesa, França s'ha definit com una nació indivisible formada per ciutadans francesos amb els mateixos drets. Aquest concepte fa que la República Francesa hagi tingut, i encara tingui, una actitud de desconfiança envers altres comunitats ètniques i culturals que no siguin la francesa, entesa com a homogènia i única. La doctrina francesa d'assimilació es basa en un senzill principi democràtic: la majoria democràtica decideix sobiranament i la llei és la mateixa per a tots, encara que només reflecteixi el drets de la majoria.
Tanmateix, a França hi ha comunitats ètniques i culturals de ciutadans que provenen bàsicament de les antigues colònies (Magrib, Àfrica negra i Àsia), però també de les regions de França: bretons, corsos, bascos, catalans, alsacians. El 15 de juny de 1999 el Tribunal Constitucional francès va rebutjar la "Carta europea de les llengües regionals o minoritàries" i va demostrar una vegada més la voluntat unitarista contrària a qualsevol ús oficial de les llengües regionals. Una clara negativa de França malgrat que la Carta és un document que només parla de la protecció de les llengües regionals i no de minories ètnicoculturals.
Al segle XXI, França hauria d'admetre la diversitat cultural i no escudar-se en un fals igualitarisme que només porta a l'assimilicionisme. La llengua és un element essencial en la diversitat humana i s'ha de protegir en les situacions en què és minoritària, com ja és un fet en els casos del francès al Quebec i del català a Catalunya.
Since the French Revolution, France has defined itself as an indivisible nation made up of French citizens with the same rights. This concept has meant that the French Republic has had, and still has, an attitude of distrust regarding other ethnic and cultural communities that are distinct from the French community, which is viewed as a single, homogeneous whole. The French doctrine of assimilation is based on a simple democratic principle: the democratic majority makes use of its sovereign power of decision; the law is the same for all, even if it only reflects the rights of the majority.
Nevertheless, in France not only are there ethnic and cultural communities originating basically in the former colonies (the Maghreb, black Africa and Asia), but there are also communities whose origins are found in the regions of France: Bretons, Corse, Basques, Catalans, Alsatians. On June 15, 1999, the French Constitutional Tribunal rejected the «European Charter on Regional or Minority Languages » and once again demonstrated a unitarian will averse to any official use of regional languages. France¿s refusal was clear, despite the fact that the Charter is a document that only speaks about the protection of regional languages, not of ethnic and cultural minorities.
In the 21st century, France should recognize cultural diversity and not take refuge behind a false egalitarianism that only leads to assimilationism. Language is an essential element in human diversity, and it must be protected in those situations where it has minority status, as already is the case for French in Quebec and Catalan in Catalonia.
--------------------------------------------------------------------------------
