Acceso usuarios
Antonio Calvo
Podríem afirmar que la trajectória vital i la producció intellectual de Jean Lacroix no es poden separar del desenvolupament del personalisme comunitari, del qual ha estat un deis clàssics. Així ens el presenta l'autor d'aquest article, que entrellaça els principals esdeveniments de la vida de Lacroix amb una mostra prou eloqüent del seu pensament, a través d'una selecció acurada i diversificada de fragments d'escrits seus i del seu epistolari, com també de comentaris i valoracions que en fan altres col�legues i autors. D'una banda, la seva vocació d'educador �que desenvolupa tant a la universitat com a les tertúlies mensuals que acull a casa seva� , la providencial i fecunda relació d'amistat amb Mounier, la tasca al capdavant de la revista Esprit o la collaboració amb el diari Le Monde. De l'altra, la seva profunda espiritualitat cristiana i el seu compromis en la defensa de la dignitat de l'ésser humà en un món esqueixat per les ideologies totalitàries i el menyspreu de la vida humana.
It could be asserted that the life and intellectual output of Jean Lacroix cannot be separated from the development of community-based personalism, of which he is one of the classics. This is how the author of this article presents him, linking the main events in Lacroix's life with a very eloquent sample of his thought, via a careful and diversified selection of fragments of his writings and his collected letters, as well as via comments and appraisals of him by his colleagues and other authors. On the one hand, his vocation as an educator �a facet he developed in the university and at the monthly gatherings in his house�, his providential and fertile friendship with Mounier, his work at the head of the Esprit journal, or his collaboration with Le Monde. Moreover, there is his deep Christian spirituality and commitment to the defence of the dignity of the human being in a world ravaged by totalitarian ideologies and contempt for human life.
