Acceso usuarios
El artículo, después de unas consideraciones preliminares sobre la significación del nuevo Estatuto en el ámbito de la distribución de competencias, se centra en el análisis de la competencia reconocida en el artículo 143 EAC en materia de lengua propia. En este sentido, después de analizar el binomio lengua propia-lengua oficial, se estudia de qué manera éste ha tenido resonancia en la jurisprudencia constitucional y cómo se ha pronunciado ésta sobre la competencia en materia lingüística de las comunidades con lengua propia y sobre la competencia que se reserva al Estado en relación con el castellano. Junto con ello, se analizan otros factores que, tal como se deriva de la propia jurisprudencia, inciden y condicionan el ejercicio de la competencia autonómica; particularmente, el sector material sustantivo en que ésta se debe aplicar (enseñanza, consumidores, etc.), y que tiene su propio régimen competencial, y la incidencia que tiene el hecho de que la competencia lingüística autonómica se deba ejercitar también ante administraciones que no son la de la Generalidad. Como se muestra en este trabajo, la construcción jurisprudencial sobre estas cuestiones no ha sido unívoca ni ha estado exenta de contradicciones. A continuación, se analiza la competencia del nuevo artículo 143 EAC (subrayando el recorte que sufrió durante su tramitación en el Congreso, y las consecuencias que ello puede tener), así como cuál es el espacio que queda reservado al Estado, especialmente en el ámbito de la enseñanza, ante las propuestas recientes de algún partido de reformar la Ley estatal de educación con el fin de incluir el derecho a recibir enseñanza en la lengua vehicular que el alumnado escoja, de manera que en las comunidades autónomas con dos lenguas oficiales se separaría a los alumnos en función de su elección. Finalmente, se hacen algunas consideraciones sobre el desarrollo del artículo 143 EAC, así como una referencia a la incidencia que puede tener la reciente STC 247/2007 sobre los derechos lingüísticos, ante la existencia de la competencia sobre lengua propia.
L’article, després de fer unes consideracions preliminars sobre la significació del nou Estatut en l’àmbit de la distribució de competències, se centra en l’anàlisi de la competència reconeguda a l’article 143 eac en matèria de llengua pròpia. En aquest sentit, després d’analitzar el binomi llengua pròpia-llengua oficial, s’estudia com aquest ha tingut ressò a la jurisprudència constitucional i de quina manera aquesta s’ha pronunciat a l’entorn de la competència en matèria lingüística de les comunitats amb llengua pròpia i de la competència que queda a l’Estat en relació amb el castellà. Juntament amb això, s’analitzen altres factors que, com es deriva de la mateixa jurisprudència, incideixen i condicionen l’exercici de la competència autonòmica; particularment, el sector material substantiu en què aquesta s’ha d’aplicar (ensenyament, consumidors, etc.), i que té el seu propi règim competencial, i la incidència que té el fet que la competència lingüística autonòmica s’hagi d’exercitar també davant d’administracions que no són la de la Generalitat. Com es mostra en aquest treball, la construcció jurisprudencial a l’entorn d’aquestes qüestions no ha estat pas unívoca ni exempta de contradiccions. A continuació, s’analitza la competència del nou article 143 eac (tot subratllant la retallada que va patir durant la tramitació al Congrés, i les conseqüències que aquesta pot tenir), així com quin és l’espai que queda per a l’Estat, especialment en l’àmbit del ensenyament, ateses les propostes recents d’algun partit de reformar la Llei estatal d’educació per tal d’incloure-hi el dret a rebre ensenyament en la llengua vehicular que l’alumnat esculli, de manera que a les comunitats autònomes amb dues llengües oficials se separaria els alumnes en funció de la seva elecció. Finalment, es fan algunes consideracions sobre el desplegament de l’article 143 eac, així com una referència a la incidència que pot tenir la recent stc 247/2007 sobre els drets lingüístics, atesa l’existència de la competència sobre llengua pròpia.
After some preliminary considerations regarding the meaning of the new Statute as regards the division of jurisdiction, this article focuses on an analysis of jurisdiction in matters concerning the autochthonous language granted in article 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia. In this regard, after analyzing the autochthonous language - official language relationship, the article examines how this relationship has been reflected in constitutional case law and what constitutional case law has found with respect to communities with an autochthonous language and the jurisdiction that is left in the hands of the central government with regard to Spanish. At the same time, other factors that, as can be deduced from the case law itself, affect and condition the exercise of regional jurisdiction, are analyzed. In this regard, special attention is paid to the material substantive section in which regional jurisdiction should apply (education, consumers, etc.), which has its its own set of jurisdictional rules, and the influence of the fact that regional language jurisdiction should also be exercised vis-à-vis branches of government that are not part of the autonomous government of Catalonia (Generalitat). As this paper shows, the construction of case law around these issues has not been uniform or free from contradictions. The article then analyzes the scope of the new article, number 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia (while at the same time underscoring the cuts that were introduced in the text as it moved through Congress and the consequences that these cuts may entail), as well as what space is left to the central government, especially in the area of teaching, given the recent proposals from some of the parties to reform the National Education Act in order to include the right to receive classes in the vehicular language the student body chooses, in such a way that in autonomous communities with two official languages the students would be separated according to their choice. Finally, the article initiates a discussion about the implementation of article 143 of the Statute of Autonomy of Catalonia, and makes reference to the impact that the recent decision, docket number 247/2007, handed down by the Constitutional Court may have on language rights, given the existence of jurisdiction over the autochthonous language.
