Acceso usuarios
Les limitacions que la globalització imposa a les funcions tradicionais de l'Estat i el replegament que aquest ha experimentat, a causa de la seva intrínseca crisi de sobrecàrrega, han comportat com a conseqüència el replantejament de la titularitat deis drets socials i també de la responsabilitat en el seu subministrament. El fet que l'Estat estigui començant a adornar-se amb nous qualificatius ("Estat de competició", "Estat de mercat", "Estat social inversor"), juntament amb les característiques tendencials que aquests qualificatius ens permeten entreveure, col¿loca els drets socials i, en conseqüência, el concepte de justicia social, en el punt de mira. El text repassa les conseqüències que la globalització i la crisi de sobrecàrrega de l'Estat tenen en la seva reformulació, a més de les implicacions que aquesta té en la concepció d'allò social, per tal de veure finalment en quina mesura les principals tradicions ideològiques poden oferir una alternativa diferenciada de benestar.
The limitations imposed by globalisation on the traditional functions of the State, as well as the latter's withdrawal caused by its intrinsic crisis of overload, have led, among other things, to a rethinking of the ownership of social right, as well as the responsibility for providing them. The fact that the State is beginning to adorn itself with new names (`Competition State', `Market State', `Social investor State'), and the trends that we can glimpse from this, place social rights, and consequently the concept of social justice, in our sights. The text reviews the consequences of globalisation and the crisis of overload of the State for its reformulation, as well as the implications in things social, finally addressing to what extent the main ideological traditions can offer a different alternative of welfare.
