Acceso usuarios
Eva Pons i Parera, Anna Maria Pla
El Estatuto de autonomía, como norma institucional básica reguladora del autogobierno de Cataluña, no podía eludir la cuestión lingüística, como expresión de un hecho identitario y cultural. En el reciente proceso de reforma estatutaria, que se inicia a principios del año 2004 y culmina en junio de 2006, se opta por incrementar sustancialmente la regulación lingüística estatutaria. Ello responde a un doble objetivo: por un lado, consolidar el régimen jurídico-lingüístico vigente en Cataluña, mediante la elevación a rango estatutario de los principios jurídicos y derechos lingüísticos anteriormente recogidos por la legislación lingüística; y, por otro lado, avanzar en ciertos ámbitos, con la introducción de una serie de prerrogativas lingüísticas nuevas.
El escenario político y parlamentario en que se inicia el proceso era favorable para alcanzar los acuerdos necesarios para aprobar la reforma.
Durante la tramitación parlamentaria en Cataluña la regulación lingüística suscita un amplio apoyo de los partidos políticos impulsores de la reforma (CiU, PSC-CpC, ERC y ICV), sin que se destaque especialmente en la oposición general a la reforma el PPC. Diversamente, la cuestión lingüística centrará buena parte de los debates del texto estatutario en las Cortes Generales, y será uno de los aspectos clave en el rechazo frontal a la reforma estatutaria por parte del PP. Ello motiva numerosas intervenciones en defensa de la legitimidad democrática y la constitucionalidad de las prescripciones lingüísticas estatutarias, cuya redacción sufre numerosos cambios más o menos puntuales durante la tramitación. El alcance de estos cambios no es compartido por ERC, que finalmente vota en contra del texto. El referéndum popular sobre el Estatuto de autonomía de Catalunya de 2006 obtiene unos resultados claramente positivos. El Tribunal Constitucional deberá pronunciarse sobre varios aspectos de la regulación lingüística estatutaria, con motivo de los recursos de inconstitucionalidad interpuestos.
L'Estatut d'autonomia, com a norma institucional bàsica reguladora de l'autogovern de Catalunya, no podia eludir la qüestió lingüística, com a expressió d'un fet identitari i cultural. En el recent procés de reforma estatutària, que s'inicia a començaments de l'any 2004 i culmina el juny de 2006, s'opta per incrementar substancialment la regulació lingüística estatutària. Això respon a un doble objectiu: d'una banda, consolidar el règim jurídic-lingüístic vigent a Catalunya, mitjançant l'elevació a rang estatutari dels principis jurídics i drets lingüístics anteriorment recollits per la legislació lingüística; i, d'altra banda, avançar en certs àmbits, amb la introducció d'una sèrie de prerrogatives lingüístiques noves.
L'escenari polític i parlamentari en el qual s'inicia el procés era favorable per assolir els acords necessaris per aprovar la reforma.
Durant la tramitació parlamentària a Catalunya la regulació lingüística suscita un ampli suport dels partits polítics impulsors de la reforma (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV), sense que es destaqui especialment en l'oposició general a la reforma el PPC. Diversament, la qüestió lingüística centrarà bona part dels debats del text estatutari en les Corts Generals, i serà un dels aspectes clau en el rebuig frontal de la reforma estatutària per part del PP. Això motiva nombroses intervencions en defensa de la legitimitat democràtica i la constitucionalitat de les prescripcions lingüístiques estatutàries, la redacció de les quals sofreix nombrosos canvis més o menys puntuals durant la tramitació. L'abast d'aquests canvis no és compartit per ERC, que finalment vota en contra del text. El referèndum popular sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006 obté uns resultats clarament positius. El Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar sobre diversos aspectes de la regulació lingüística estatutària, amb motiu dels recursos d'inconstitucionalitat interposats.
The Autonomy Statute, as the basic institutional rule which regulates Catalonia¿s self-government, could not ignore the linguistic issue as the expression of a cultural and identity trait. In the recent Statute reform process, which started in 2004 and ended in June 2006, linguistic regulation was substantially increased. This meets a double objective: on the one hand, the consolidation of the linguistic body of laws current in Catalonia, by giving the principles and linguistic rights contained in all the previous linguistic legislation statutarian rank, and on the other hand, to make progress in certain aspects, with the introduction of a series of new linguistic prerogatives.
The political and parliamentarian scenario in which the process set out was favourable in order to reach the necessary agreements to pass the reform.
During the parliamentary proceedings in Catalonia, the linguistic regulation received wide support from the parties promoting the reform (CiU, PSC-CpC, ERC and ICV) and was not highlighted within the general opposition to the reform by the PPC. On the contrary, the linguistic issue was the centre of many of the debates of the text in the Spanish Parliament, and was one of the key aspects in the head-on opposition to the Statute¿s reform by the PP. This called for many speeches defending democratic legitimacy and constitutionality of the Statute¿s linguistic provisions, the drafting of which suffered many changes of various degrees of significance during the proceedings. ERC did not agree on the scope of these changes and finally voted against the text. The results of the 2006 popular referendum on the Autonomy Statute of Catalonia were clearly positive. The Constitutional Court will have to issue a statement about various aspects of the Statute¿s linguistic regulation because of the appeals of unconstitutionality that have been filed.
