Acceso usuarios
Ramón Máiz Suárez 
The author maintains that, despite studies of an empirical-positive kind having made enormous contributions over recent years to the understanding of federal systems and to the effects of their structures on aspects of political and social life, these contributions neither exhaust nor in themselves resolve the need for a substantial regulatory theory. For example, the question of the stability of federal systems, inherent to the empirical-positive theory, does not intrinsically resolve the other theory referring to the justice of political- territorial organisation in complex societies. In this sense, the article is organised into four sections and a range of conclusions. The first section reflects on the important regulatory component that, explicitly or implicitly, is the foundation and structure of empirical research; the theoretical bases inherent to regulatory theory are decisive in the formulation of questions, hypotheses and evaluations concerning the operation of federal systems. The second section discusses the theoretic silence, the invisibility of the federal principle in the canon of contemporary liberal regulatory theory, focussing the issue on the contribution made by John Rawls. The third section ques- tions the assumption that pactism, the basis of federalist ideas, need neces- sarily become a contractualist formulation of federalism. The fourth section analyses the nature of the common links necessary to a state of states and, with this in mind, highlights the need to reintroduce, though duly reformulated, a certain idea of nation into the debate.
L'autor sosté que tot i que en els darrers anys els estudis de caire empiricopositiu han contribuït enormement al coneixement dels sistemes federals i els efectes de les seves estructures en aspectes de la vida política i social, aquestes contribucions no esgoten ni resolen per si soles la necessitat d'una teoria normativa substantiva. Així, per exemple, la pregunta sobre l'estabilitat dels sistemes federals, pròpia de la teoria empiricopositiva, no soluciona per si mateixa aquella altra que es refereix a la justícia de l'organització politicoterritorial de societats complexes. En aquest sentit, l'article s'estructura en quatre apartats i unes conclusions. El primer apartat planteja la reflexió sobre l'important component normatiu que, explícitament o implícita, estructura i fonamenta les investigacions de caràcter empíric; les bases teòriques pròpies de la teoria normativa resulten decisives en la formulació de preguntes, hipòtesis i valoracions sobre del funcionament dels sistemes federals. El segon apartat tracta el silenci teòric, la invisibilitat del principi federal en el cànon de la teoria normativa liberal contemporània, bo i centrant el tema en l'aportació de John Rawls. El tercer apartat discuteix l'assumpció que el pactisme que fonamenta l'ideari federalista s'hagi de traduir necessàriament en una formulació contractualista del federalisme. El quart apartat analitza la naturalesa dels vincles comuns necessaris en un estat d'estats i, amb aquesta finalitat, mostra la necessitat de reintroduir en el debat, degudament reformulada, una determinada idea de nació.
