Acceso usuarios
Mario Cayota
Els orígens de la democràcia cristiana [MARIO CAYOTA] Tot i que els seus antecedents remots es troben en l'humanisme cristià arrelat en el Renaixement (Erasme de Rotterdam i Thomas More) i en els moviments pauperístics medievais (Francesc d'Assis), la doctrina democratacristiana, amb les seves variants, s'origina al segle XIX, un segle marcat pel liberalisme econòmic i les seves greus petjades socials. Precisament s'hi presenta com una alternativa. Com a precursors de la democràcia cristiana trobem, entre d'altres, els francesos Ozanam ¿al qual devem la denominaciò¿, Buchez i Lacordaire, i els alemanys Ketteler i el barò Von Vogelsang, amb les Haider Thesen. Val a dir que diferents partits politics evolucionen llavors cap a la democràcia cristiana, com ara a Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Austria i Suïssa. A França, en canvi, caldrà esperar la fi de la segona guerra mundial per tenir un partit genuinament democratacristià (el MRP), tot i l'activitat de persones i de moviments com ara René de la Tour du Pin, Albert de Mun, Léon Harmel o "Le Sillon". A Itàlia, les diferents iniciatives quallaran amb la creaciò del PPI (1919), associat a la figura de Luigi Sturzo. Finalment, cal referir-se a la segona postguerra mundial, per destacar-hi la influència de la democràcia cristiana en les politiques socials ¿en la línia d'humanitzar el capitalisme¿, en la consolidaciò democràtica i en la construcciò europea; i també l'emergència de partits a l'Amèrica Llatina (per exemple, a l'Uruguai) i la fundaciò de l'Organització Democratacristiana d'Amèrica (1947).
The origins of Christian Democracy [ MARIO CAYOTA] While its remotest roots are to be found in the Christian humanism of the Renaissance (Erasmus of Rotterdam and Thomas More) and in the medieval Pauperism movements (Francis of Assisi), the Christian democrat doctrine, with its variants, dates back to the 19th Century, a century marked by economic liberalism and its great social impact, where it was seen as an alternative. Some of the forerunners of Christian democracy are the French Ozanam ¿ to whom we owe its name -, Buchez and Lacordaire, and the Germans Mons, Ketteler and Baron von Vogelsang, with the Haider Thesen. It should also be said that different political parties evolved towards Christian Democracy, such as Germany, Belgium, Holland, Austria and Switzerland. In France, however, it was not until after the Second World War that a genuinely Christian democrat party actually saw the light (the MRP), apart from the activity of people and movements such as René de la Tour du Pin, Albert de Mun, Léon Harmel or «le Sillon». In Italy, the different initiatives gelled with the creation of the PPI (1919), associated with the figure of Luigi Sturzo. Finally, mention must be made of the post-Second World War period, particularly the influence of Christian Democracy on social policies ¿ geared towards humanising capitalism ¿, in democratic consolidation and the building of Europe, and also the emergence of parties in Latin America (in Uruguay, for example) and the founding of the Christian Democrat Organisation of America (1947).
