Acceso usuarios
Finançament autonòmic i creixement econòmic [RAMON TREMOSA i BALCELLS] Qualsevol font oficial seriosa de dades estadístiques constata l'estancament de l'economia catalana en el context europeu, en ciar contrast amb l'espectacular convergência madrilenya i els brillants resultats de les dues comunitats forais, la basca i la navarra. Diferents estimacions oficioses situen el dèficit fiscal catala, és a dir, la diferència negativa entre el que aporta i el que rep Catalunya de l'Estat, en els seus nivells més alts de la història: 7-9% del PIB catala anual, entre 11.000 i 14.000 milions d'euros anuals. La posició competitiva de Catalunya avui és delicada. No és ja competitiva en termes de costos, com els nous països de la UE, i Catalunya no esta encara al nivell dels països més avançats. Així, perd posicions en la manufactura tradicional sense guanyar-ne de forma clara en sectors de major valor afegit. La recepta teòrica és clara: més infrastructures de transport i telecomunicacions, recursos humans, capacitat innovadora, tecnologia i factors de producciò flexibles. I és aquí on Catalunya topa amb el seu model de finançament, on el govern espanyol realitza uns impressionants programes de transferències i d'inversions públiques que, en nom de la igualtat i de l'eradicaciò de la pobresa, produeixen una barreja erratica i contradictòria de subsidis que beneficien especialment altres regions de l'Estat, més hàbils i contundents en la seva capacitat negociadora. L'autor considera que Catalunya necessita urgentment un finançament suficient per a fer front als nous reptes que la globalitzaciò planteja. I havent-se mostrat el model foral com el més eficient, tant en creixement economic com en extensiò deis serveis socials, com més s'hi acosti el nou model de finançament més garanties tindrem de poder seguir les passes de les autonomies que avui protagonitzen la convergència amb Europa.
Autonomous funding and economic growth ]RAMON 1 TREMOSA i BALCELLS] Any serious official source of statistical data shows the stagnation of the Catalan economy in the European context, in stark contrast with the spectacular convergence of Madrid and the brilliant results of the two foral (autonomies with specific privileges) communities, namely the Basque Country and Navarre. Different non-official estimates place the Catalan tax deficit, i.e. the negative difference between what Catalonia gives and receives from the State, at an all-time high: 7-9% of the current Catalan GDP, between 11,000 and 14,000 million euros per year. Catalonia's competitive position nowadays is delicate. It is no longer competitive in terms of costs, like the new countries of the EU, and Catalonia has still not levelled up with the most advanced countries. Thus, it is losing ground in traditional manufacture without making any clear gains in the sectors with greatest added value. The theoretical recipe is clear: more transport and telecommunications infrastructures, human resources, innovative capacity, technologies and flexible factors of production. And it is here where Catalonia runs into a funding model where the Spanish government implements stunning programmes of transfers and public investment which, in the name of equality and the eradication of poverty, produce an erratic and contradictory mixture of subsidies that particularly benefit other regions of the State, which are more skilful and tougher negotiators. The author considers that Catalonia urgently needs sufficient funding to face up to the new challenges posed by globalisation. And since the foral model has proved to be the most efficient, both in terms of economic growth and in the dissemination of social services, the closer the new funding model comes to it the better chance we will have of following in the footsteps of the autonomous communities that are now spearheading convergence with Europe.
