Acceso usuarios
Joan Cuscó
The influence of Pau Milà i Fontanals on the aesthetics of Gaudí [JOAN CUSCÓ i CLARASÓ] In the wake of the tourist and mass media maelstrom of Gaudí Year the author of this article invites us to take a more relaxed reading of some of the influences on the illustrious architect from Reus throughout his life. In this regard, the influence of Pau Milà i Fontanals on the aesthetics of Gaudí was decisive. As Joan Cuscò points out, there are multiple and decisive points of convergence between Gaudí and Pau Milà: the observation of nature as a point of departure for art and as a place where sensitivity is first formed, the return to the medieval past and its myths and legends, or romanticism, which allowed them to get round prevailing rationalist neoclassicism. Moreover, Pau Milà i Fontanals, Verdaguer orAntoni Gaudí share different fundamental motives in their ideological substrate: they used and learned from popular craft and culture, to elevate it to the status of art or architecture, reclaiming popular and national wisdom, the defence of creation as a space where light appears, a light reborn from the artist's search for the harmony of the cosmos. This is where Gaudí says that the essential quality of the work of art is harmony, and that plastic works are born of light, which affords relief, and decorates. This is where Gaudí was a master, and where he coincides with Pau Milà i Fontanals.
La influència de Pau Milà i Fontanals en l'estètica de Gaudí [JOAN CUSCÓ i CLARASÓ] Tot just acabada la voràgine turística i mediàtica de l'Any Gaudí, l'autor d'aquest article ens invita a fer una relectura més pausada d'algunes de les influencies que l'il.lustre arquitecte de Reus va retire al llarg de la seva vida. En aquest sentit, la influència de Pau Milà i Fontanals en l'estètica de Gaudí va ser determinant. Tal i com afirma Joan Cuscó, entre Gaudí i Pau Milà hi ha múltiples i decisius llocs d'encontre: l'observació de la natura com a punt de partida de l'art i com a lloc de primera formació de la sensibilitat, el retorn al passat medieval i als seus mites i les seves llegendes, o el romanticisme que els permetia superar amb escreix el neoclassicisme racionalista imperant. Tanmateix, Pau Milà i Fontanals, Verdaguer o Antoni Gaudí comparteixen diferents motius fonamentals en el seu substrat ideològic: l'ús i l'aprenentatge de l'artesania i de la cultura popular per elevar-la a art o a arquitectura, la reivindicació de la saviesa popular i nacional, la defensa de la creaciò com espai d'aparició de la llum, d'una Hum que reneix de la recerca artística de l'harmonia del cosmos. És aquí on Gaudí diu que la qualitat essencial de l'obra d'art és l'harmonia i que les obres plàstiques neixen de la llum, la qual dóna relleu, decora. És en aquestes coses on Gaudí mostra el mestratge i coincideix amb Pau Milà i Fontanals.
