Acceso usuarios
Jorge Riechmann Fernández
¿Así que aún no somos humanos? [JORGE RIECHMANN] En plena era d'importants descobriments paleontològics, d'avanços en el món del genoma humà, d'apostes arriscades per anar més enllà del que ens ofereix la natura, de tant en tant s'aixequen veus que inviten a fer una parada en el camí i pensar en el que està succeint al nostre voltant. Jorge Riechmann és una d'aquestes persones. A ¿Así que aún no somos humanos? descarrega una contundent crítica sobre la idea d'un desenvolupament tècnic sense límits, sobre la creença que desenvolupament és el mateix que progrés. Per a ell, són molts els autors que, enarborant la bandera de la modernitat i el progressisme, pretenen justificar gairebé tot. Riechmann, posant en el centre de les seves critiques el recent llibre d'Eudald Carbonell y Robert Sala, Aún no somos humanos. Propuestas de humanización para el tercer milenio, autors molt populars per la seva participació en les excavacions d'Atapuerca, desenvolupa un examen rigorós i molt crític sobre els límits ètics i humans de la intervenció de l'home en l'entorn i en si mateix. Sense limits, la humanitat deixa de ser humana. L'autor considera que tot allò que privilegiï la técnica i menyspreï el llenguatge, l'art, la capacitat moral, la consciência de sí mateix o de la nostra condició mortal, manifesta una insensibilitat absoluta per l'home en un sentit Integre i holistic.
So are we still not human? [JORGE RIECHMANN] In this era of major palaeontological discoveries, breakthroughs in the world of the human genome, risks taken beyond the limits of nature, from time to time voices are heard calling upon us to stop and think about what is happening around us. Jorge Riechmann is one such voice. In So are we still not human?, he levels acrid criticism at the idea of unlimited technological development and the belief that development and progress are one and the same. To his mind, many authors, under the flag of modernness and progressiveness, try to justify virtually everything. Riechmann, focusing his criticism on the recent book by Eudald Carbonell and Robert Sala, We are still not human. Proposals for humanisation for the third millennium, authors who are very popular by dint of their participation in the excavations at Atapuerca, performs a rigorous and highly critical analysis of the ethical and human limits in man's intervention in the environment and on himself. A no-limits mankind is dehumanised. The author considers that anything that prioritises technology and scorns language, art, moral capacity, self-awareness and awareness of our mortal condition, represents a total lack of sensitivity towards man, in an integral and holistic sense.
