Acceso usuarios
Una singularitat de Catalunya: els fronts geogràfics [JOAN VILÀ-VALENTÍ] El "cos geogtific" d'un país presenta, en la seva perifèria, uns fronts a través deis quais es configuren unes relacions i unes unies de relació amb els altres països contigus. Aquests fluxos poden ésser canviants amb el temps i amb resultats diversos: línies, eixos, nusos de relació. A Catalunya es dibuixen quatre fronts: el septentrional o europeu, l'oriental o mediterrani i els dos peninsulars (a l'oest i al sud). Per al geògraf és molt important l'aspecte físic: muntanyenc, en bona part el primer; litoral i costaner, el segon. De cada front català s'assenyala breument llur significació i algunes tendències del passat, ja en els segles IX i X, i també algunes tendències aparegudes en el món contemporani i, fins i tot, en els darrers decennis i en els últims anys.
A peculiarity of Catalonia: geographic fronts The "geographical body" of a country, on the latter's periphery, has fronts which configure relationships with adjacent countries. These flows may change as time goes by, with highly different results: lines, axes, nexuses of relationships. They also show great diversity in terms of the quantity and the quality of the flows: their direction, centrifugal or centripetal, vis-à-vis a given country. Also in terms of character: political, population, economic, cultural, open or closed fronts, attracting or repelling. Catalonia has four fronts: the northern or European front, the eastern, or Mediterranean front, and the two peninsular fronts (west and south). The geographer attaches great importance to the physical aspect: mountainous, to a large extent the first; and the seaboard or coastal, second. The author addresses the significance and some past trends for each Catalan front, some of which appeared in documents as early as the 9th and 10th Century, and some other trends in the 12th and 13th Centuries. Others have appeared in the contemporary world and even over the last decades and in recent years.
