Acceso usuarios
Marta Olivé
El texto que presentamos es un ejercicio literario con objetivos filosóficos. Como Galileo, que en 1642 mostró, en su Diálogo sobre los sistemas máximos, el enfrentamiento entre los defensores de la cosmología aristotélica, tradicional, y los defensores del sistema copernicano, heliocéntrico, nosotros deseamos enfrentar dos cosmovisiones. Inventamos, con este fin, una conversación imaginaria entre dos autores, Max Weber y Richard Rorty, autores que, por no ser contemporáneos el uno del otro, no han podido dialogar entre sí. Partiendo de los aspectos epistemológicos, la conversación recorre, después, la vertiente ético-política, intentando mostrar los puntos básicos de acuerdo y confrontación entre el racionalismo decisionista de Weber y el pragmatismo de Rorty. No se oculta que el texto pretende asimismo contribuir, desde una óptica weberiana, a la crítica en torno a la obra del filósofo norteamericano, poniendo especialmente de relieve el riesgo de "petrificación social" que comporta plantear como valor último la propia preservación de la democracia liberal
El text que presentem és un exercici literari amb objectius filosòfics. Com Galileu, que l’any 1642 va mostrar, al seu Diàleg sobre els sistemes màxims, la confrontació entre els defensors de la cosmologia aristotèlica, tradicional, i els defensors del sistema copernicà, heliocèntric, nosaltres volem també confrontar dues “cosmovisions”. Inventem, amb aquesta fi, una conversa imaginària entre dos autors, Max Weber i Richard Rorty; autors que, en no haver estat contemporanis l’un de l’altre, no van poder dialogar mai. Partint dels aspectes epistemològics, la conversa recorre, després, la vessant ètico-política, intentant mostrar els punts bàsics d’acord i de confrontació entre el racionalisme decisionista de Weber i el pragmatisme de Rorty. No s’amaga que el text pretén també contribuir, des d’una òptica weberiana, a la crítica entorn l’obra del filòsof nord-americà, posant especialment de relleu el risc de “petrificació social” que comporta plantejar com a valor últim la pròpia preservació de la democràcia liberal.
