Acceso usuarios
Luis Miguel Lázaro Lorente 
Al llarg dels anys seixanta del segle XX es produirà una transformació molt significativa en les funcions habituals dels col'legis oficials de doctors i llicenciats. En els anys fim franquisme els col'legis tindran una presencia social i política fonamental, en especial que fa a la lluita per aconseguir un sistema educatiu democratic en una societat que també ho fóra. Estos organismes professionals acullen en els anys setanta algunes de les iniciatives més fructíferes de renovació pedagógica que es plantegen en el país, i donen als grups de docents que les sustenten -en un context autoritari i repressor, d'absencia ,1 bertats civils i polítiques- cobertura legal, mitjans i suport institucional. El Seminari di dagogia del CoHegi Oficial de Doctors i Llicenciats de Valencia entre 1966- 1 976 és un excel'lent exemple de tot aixó. Un col¿lectiu, reduit peró compro mes, de docents d' ensenyança primaria i secundaria que inicia el seu cami en el curs escolar 1965-1966 i que es constitueix en Comissió d'Estudis Pedagógics, i que, al llarg d'una decada fonamental, tindra un paper d'indubtable importancia en la lluita per l'extensió en el País Valencia de la renovació pedagógica i la difusió dels metodes i plantejaments de l'escola activa, d'un credo pedagic en gran manera darament deutor del pensament d'Henri Wallon. Dues fites d'enorne 1 portancia i significació en eixa tasca seran l'elaboració, discussió i difusió d'Una alternativa per a l'ensenyança en el País Valencia en 1975 i la posada en marxa l'any següent de la I Escola d'Estiu del País Valencià.
