Acceso usuarios
Los avances en la recuperación de la lengua catalana en las Islas Baleares en los primeros veinte años de vigencia del Estatuto de autonomía, aprobado en 1983, han sido históricos. En el artículo se analizan los cambios positivos en este periodo en la regulación jurídica del uso social de las lenguas, en la conciencia social, en la competencia lingüística y en el uso social y oficial de la lengua.
Pero también las limitaciones del propio marco legal, sociales y políticas, que no han permitido alcanzar aún la plena normalidad lingüística prevista por este marco legal e institucional. En el momento en que una importante inmigración se añade a la de etapas anteriores y ésta y la mundialización caracterizan un nuevo marco de relaciones sociales, el catalán aún no es una lengua universalmente conocida entre la población, ni se ha convertido en la lengua común de uso habitual en todos los ámbitos públicos.
Se proponen, pues, las grandes líneas de actuación de cara a la etapa histórica que ha comenzado y que constituyen los retos que se presentan actualmente en las Baleares para la lengua catalana, los cuales dependen de la consecución de un marco global de sostenibilidad lingüística que facilite el reconocimiento igualitario del catalán en el ámbito estatal, europeo e internacional, y de la cohesión de conjunto del espacio lingüístico catalán. La transmisión de la lengua a los ciudadanos de incorporación reciente, la presencia normal del catalán en la cultura de masas y en el mundo del trabajo deberían ser los objetivos primordiales de una política lingüística capaz de generar confianza en el futuro y de movilizar a la sociedad.
Els avanços en la recuperació de la llengua catalana a les Illes Balears en els primers vint anys de vigència de l’Estatut d’autonomia, aprovat el 1983, han estat històrics. En el treball s’analitzen els canvis positius en aquest període en la regulació jurídica de l’ús social de les llengües, en la consciència social, en la competència lingüística i en l’ús social i oficial de la llengua. Però també les limitacions del mateix marc legal, les socials i polítiques que no han permès d’assolir encara la plena normalitat lingüística prevista per aquest marc legal i institucional. En el moment que una important immigració s’afegeix a la d’etapes anteriors i aquesta i la mundialització caracteritzen un nou marc de relacions socials, el català no és encara una llengua universalment coneguda entre la població, ni s’ha convertit en la llengua comuna d’ús habitual en tots els àmbits públics. Es proposen, doncs, les grans línies d’actuació amb vista a l’etapa històrica que ha començat i que constitueixen els reptes que es presenten actualment a les Balears per a la llengua catalana, els quals depenen de la consecució d’un marc global de sostenibilitat lingüística que faciliti el reconeixement igualitari del català en l’àmbit estatal, europeu i internacional, i de la cohesió de conjunt de l’espai lingüístic català. La transmissió de la llengua als ciutadans d’incorporació recent, la presència normal del català en la cultura de masses i en el món del treball haurien de ser els objectius primordials d’una política lingüística capaç de generar confiança en el futur i de mobilitzar la societat
The advances in the recovery of the Catalan language in the Balearic Islands over the 20 years in which the Statute of Autonomy, passed in 1983, has been in effect have been nothing short of historic. This paper analyzes the positive changes that have come about in this period regarding the legal regulation of the social use of language, social awareness, language authority, and the social and official use of language. On the other hand, it also analyzes the limitations of the legal framework itself, the social and political limitations that have prevented attainment of the full language normalcy contemplated in this legal and institutional framework. At a time when a significant wave of immigrants is joining immigrants who already reside in the Balearics, when immigration and globalization characterize a new framework for social relations, knowledge of Catalan is still not universal, nor has Catalan become the common, habitually used language of the public sector. The paper, then, sets forth the broad outlines of an action plan for the new historic phase that is now under way, a phase that entails challenges for the Catalan language in the Balearics. How these challenges are met shall depend on the achievement of an overall framework of language sustainability capable of facilitating the egalitarian recognition of Catalan in Spanish central government, European and international domains. Successfully dealing with these challenges shall also depend on the cohesiveness of the entire Catalan language area. The transmission of the language to newly arrived citizens and the presence of Catalan in mass culture and the workplace as an ordinary state of affairs should be the fundamental objectives of a language policy capable of mobilizing society and generating confidence in the future.
