Acceso usuarios
Thomas Gergen
El moviment de la Pau de Déu (Pax Dei) va néixer a l¿Alvèrnia (Le Puy, vers el 975) i a Aquitània (Charroux, 989), a l¿època de la transformació anomenada feudal pels volts de l¿any 1000. Els concilis de Pau esdevinguts des de la segona meitat del segle X van escampar-se arreu d¿Europa occidental i van establir- hi un marc jurídic per a la protecció dels llocs sagrats. Fins i tot si l¿interès principal de la Pau de Déu, seguint les passes de la tradició carolíngia, era la protecció dels «pobres» (pauperes) i dels clergues alhora que de llurs béns, els llocs sagrats rebien una menció especial en els cànons promulgats als concilis i a les assemblees de Pau.
De fet, a partir de la darreria del segle X, són la Pau i, més tard, la Treva de Déu (Treuga Dei) les que juguen un paper crucial en la protecció dels llocs i les persones a Catalunya i a França. Els diversos conceptes de cercles de pau i de llocs sagrats, creats als segles X-XIII per limitar i emmarcar les guerres privades, són l¿objecte d¿aquest estudi, els quals ens duen de retruc al llenguatge jurídic i al dret medieval. Així, podrem demostrar que llenguatge jurídic i dret formen un tot.
En el nostre estudi, cal tenir en compte dues fonts jurídiques en particular: d¿una banda, les actes dels concilis de Pau i, de l¿altra, les compilacions del dret consuetudinari, per tal com dret canònic i dret laic s¿interpenetren mútuament durant l¿època en qüestió. Per donar compte dels «cercles de pau», en els textos apareixen una munió d¿expressions. La lectura de les diferències en el vocabulari a l¿Occident del segle XI ens permetrà d¿estudiar la funció de mots l¿ús sinonímic dels quals crea, a vegades, problemes d¿interpretació. L¿expressió sacraria és versemblantment propera a Catalunya, on fa funció de designació específica i regional dels espais protegits al voltant de les esglésies; això és, les «trenta passes» apareixen gairebé en la totalitat del repertori de fonts. El seu ús s¿inscriu dins la tradició dels concilis de la península Ibèrica, el de Toledo en particular. D¿altra banda, els conceptes que s¿acaben implantant a França són els de cellaria, atrium i ecclesia.
Després del concili de Toledo del 681, les «trenta passes» expressen, en essència, la noció de zona protegida, de la mateixa manera ¿tot i que més rarament¿ que en els documents privats. En aquest cas, la sacraria és força més familiar; és un terme jurídic més «popular» perquè, comparat amb les «trenta passes», hi predomina des d¿un punt de vista toponímic i es troba tant en usos privats com escrits. Aquesta institució, que ha passat a denominar un bon nombre de llocs, va crear una certa consciència en la societat, que, des de llavors i en el futur, havia de respectar la immunitat d¿aquests «cercles de pau». Alhora, les guerres privades foren emmarcades i limitades tant pel que fa a la durada com a la dimensió.
En un sentit contrari, les «trenta passes» apareixen en els textos dels concilis i per això les trobem dins la tradició jurídica de l¿Església, és a dir, com a cultisme. Acaben formant part dels Usatges de Barcelona, on, com a concepte important del moviment pacifista, indica exactament la zona protegida damunt la qual la Treva de Déu es desplegava.
The movement of the Peace of God (Pax Dei) came into being in Auvergne (Le Puy, c. 975) and in Aquitaine (Charroux, 989), at the time of the so-called feudal transformation of around the year 1000. The peace councils in the second half of the 10th Century onwards were spread throughout Western Europe, establishing a legal framework for the protection of consecrated places. Although the main interest of the Peace of God, following in Carolingian tradition, was the protection of ‘the poor’ (pauperes) and the clergy and their property, consecrated places received a special mention in the canons promulgated at the peace councils and assemblies. As of the late 10th Century, the Peace and, later, the Truce of God (Treuga Dei) played a crucial role in protecting places and persons in Catalonia and France. The different terms for the ‘circles of peace’ and consecrated places, created in the 10-13th Centuries to restrict and contain private wars, are the subject of this study, in relation to both legal language and medieval law. In this way, we can demonstrate that legal language and law form a whole. Our study considers two principal legal sources: firstly, the accounts of the peace councils and, secondly, common law compilations, since canon law and secular law interpenetrated at that time. Numerous expressions appeared in texts referring to ‘circles of peace’. A reading of the differences in 11th-Century Western vocabulary offers us the opportunity to study the function of words whose synonymic use sometimes poses problems of interpretation. The expression sacraria is probably peculiar to Catalonia, where it served as a specific regional designation for the protected spaces around churches—that is, the ‘thirty steps’ appear in almost all categories of sources. Its use forms part of the tradition of councils in the Iberian Peninsula, particularly those of Toledo. Elsewhere (in France), the notions of cellaria, atrium, ecclesia become established. After the Council of Toledo in 681, the ‘thirty steps’ essentially expressed the notion of a protected area, as they did, though very rarely, in private documents. In this case, the sacraria is far more familiar, being a more ‘popular’ legal term, since it predominates over the ‘thirty steps’ in toponymic terms and is found in private written uses. This institution, which has given its name to numerous sites, generated a degree of awareness in society which, henceforward, respected the immunity of these ‘circles of peace’. At the same time, private wars were restricted and contained both in length and in scope. On the other hand, the ‘thirty steps’ appear in the texts of the Councils and therefore form part of the legal tradition of the Church, constituting a scholarly term. They eventually featured in the Usages of Barcelona where, as an important term in the pacifist movement, they indicate the exact protected area over which the Truce of God extended.
