Acceso usuarios
Este editorial presenta el número especial “Prácticas de diseño que transitan hacia visiones del mundo sistémicas”, que aborda la urgente necesidad de crear enfoques de diseño que sean capaces de implicarse con las complejidades de las transiciones sostenibles. Cada vez más se considera que los retos socioecológicos y sociotécnicos están interconectados y son dinámicos, por lo que el diseño debe dejar atrás los paradigmas lineales de resolución de problemas y debe ir hacia prácticas sistémicas, relacionales y multiescalares. A partir de perspectivas del diseño de transiciones y el diseño sistémico, esta publicación explora cómo el diseño puede operar en sistemas en constante evolución implicando diversas formas de inteligencia, incluidas la humana, la ecológica y la computacional.
El editorial sitúa las visiones del mundo sistémicas como una síntesis de concepciones de sistemas, diseño sistémico y enfoques pluriversales, destacando un cambio epistemológico y ontológico que se está produciendo en la práctica del diseño. Este cambio reformula el diseño como práctica de creación de sentido, mediación e infraestructuración orientada a facilitar condiciones para la transformación en lugar de una práctica de producción de soluciones predefinidas. Con los diferentes artículos de esta publicación los diseñadores se reubican como actores integrados que trabajan con —y no en— sistemas complejos, implican a numerosas partes interesadas y hacen frente a la incertidumbre, el conflicto y el cambio emergente.
Al mismo tiempo, esta publicación revela tensiones y lagunas clave que requieren una mayor investigación, como retos relacionados con la evaluación, la escala, la producción de conocimiento y las dimensiones políticas del diseño sistémico. Este número de la revista reúne diversas perspectivas teóricas y prácticas, y al hacerlo ayuda a fomentar el diseño como una disciplina capaz de abordar los retos interconectados de las transiciones hacia la sostenibilidad, reflexionando críticamente sobre sus propias limitaciones y responsabilidades en la configuración del cambio sistémico.
This editorial introduces the special issue Design Practices Transitioning Towards Embracing Systemic Worldviews, which addresses the urgent need for design approaches capable of engaging with the complexities of sustainable transitions. Contemporary socio-ecological and socio-technical challenges are increasingly understood as interconnected and dynamic, requiring design to move beyond linear problem-solving paradigms toward systemic, relational and multi-scalar practices. Drawing on perspectives from transition design and systemic design, the issue explores how design can operate within evolving systems by engaging diverse forms of intelligence, including human, ecological and computational.
The editorial situates systemic worldviews as a synthesis of systems thinking, systemic design and pluriversal approaches, highlighting an ongoing epistemological and ontological shift in design practice. This shift reframes design as a practice of sense-making, mediation and infrastructuring, oriented toward enabling conditions for transformation rather than delivering predefined solutions. Across the contributions, designers are repositioned as embedded actors who work with, rather than on, complex systems, engaging multiple stakeholders and navigating uncertainty, conflict and emergent change.
At the same time, the issue reveals key tensions and gaps that require further investigation, including challenges related to evaluation, scale, knowledge production and the political dimensions of systemic design. By bringing together diverse theoretical and practice-based perspectives, this special issue contributes to advancing design as a discipline capable of addressing the interconnected challenges of sustainability transitions, while critically reflecting on its own limitations and responsibilities in shaping systemic change.
Aquest editorial presenta el número especial “Pràctiques de disseny que transiten cap a visions del món sistèmiques”, que aborda la necessitat urgent de crear enfocaments de disseny que siguin capaços d’implicar-se amb les complexitats de les transicions sostenibles. Cada vegada més es considera que els reptes socioecològics i sociotècnics estan interconnectats i són dinàmics, de manera que el disseny ha de deixar enrere els paradigmes lineals de resolució de problemes i ha d’anar cap a pràctiques sistèmiques, relacionals i multiescalars. A partir de perspectives del disseny de transicions i el disseny sistèmic, aquesta publicació explora com el disseny pot operar en sistemes en constant evolució bo i implicant diverses formes d’intel·ligència, incloses la humana, l’ecològica i la computacional.
L’editorial situa les visions del món sistèmiques com una síntesi de concepcions de sistemes, disseny sistèmic i enfocaments pluriversals, i destaca un canvi epistemològic i ontològic que s’està produint en la pràctica del disseny. Aquest canvi reformula el disseny com una pràctica de creació de sentit, mediació i infraestructuració orientada a facilitar condicions per a la transformació en comptes d’una pràctica de producció de solucions predefinides. Amb els diferents articles d’aquesta publicació els dissenyadors es ressituen com a actors integrats que treballen amb —i no en— sistemes complexos, impliquen nombroses parts interessades i fan front a la incertesa, el conflicte i el canvi emergent.
Alhora, aquesta publicació revela tensions i llacunes clau que requereixen més recerca, com ara reptes relacionats amb l'avaluació, l'escala, la producció de coneixement i les dimensions polítiques del disseny sistèmic. Aquest número de la revista aplega diverses perspectives teòriques i pràctiques, i en fer-ho ajuda a fomentar el disseny com una disciplina capaç d'abordar els reptes interconnectats de les transicions cap a la sostenibilitat, alhora que reflexiona críticament sobre les seves pròpies limitacions i responsabilitats en la configuració del canvi sistèmic.
