Acceso usuarios
Michael Stead
La adopción de tecnologías digitales por parte de la sociedad está acelerando rápidamente los problemas ambientales y cívicos, como los residuos electrónicos, las emisiones de carbono y la pérdida de biodiversidad. El "giro especulativo" que ha experimentado la investigación y la práctica del diseño y la tecnología durante la última década ha planteado el diseño especulativo como un enfoque que los profesionales pueden emplear para superar mejor estos impactos. Sin embargo, cada vez se cuestiona más la capacidad de este método para facilitar un cambio sostenible en el mundo real, más allá de sus orígenes intelectuales. Con este fin, este artículo describe cómo la investigación llevada a cabo reposicionó la práctica especulativa como parte de un proceso aplicado de diseño regenerativo e innovación para generar impactos sostenibles más tangibles y pluriversales. También describe cómo el investigador colaboró con The Making Rooms, un espacio de creación comunitario del Reino Unido, para combinar el diseño especulativo participativo con métodos de diseño más que humano. Este enfoque unificado permitió la creación de prototipos y la puesta en práctica de vías regenerativas que aumentan la reparación impulsada por la comunidad y la reutilización de dispositivos "inteligentes" del Internet de las Cosas (IoT), como teléfonos, altavoces y dispositivos portátiles. Tras reflexionar sobre las ideas generadas y los artefactos delimitadores creados conjuntamente durante el proceso de diseño de cuatro años de "Equal-IoT", este artículo propone un nuevo marco para impulsar transiciones sociotécnicas regenerativas con y para las comunidades locales. El artículo contribuye al debate sobre la economía circular y a la idea de cero emisiones, y muestra cómo este marco puede ayudar a profesionales y partes interesadas a colaborar para redefinir de forma regenerativa las dependencias insostenibles entre los actores humanos, ecológicos y tecnológicos en todas las escalas, en beneficio del futuro.
Society’s adoption of digital technologies is rapidly accelerating environmental and civic problems, including electronic waste, carbon emissions and biodiversity loss. The “speculative turn” across design and technology research and practice over the past decade has foregrounded speculative design as an approach that practitioners can employ to better negotiate these impacts. However, this method’s capacity to facilitate real-world sustainable change beyond its intellectual origins is increasingly being questioned. To this end, this paper outlines how the research carried out repositioned speculative practice as part of an applied regenerative design-innovation process to engender more tangible and pluriversal sustainable impacts. It also describes how the researcher collaborated with The Making Rooms, a UK community makerspace, to combine participatory speculative design and more-than-human design methods. This unified approach enabled the prototyping and enacting of regenerative pathways that increase community-driven repair and the reuse of “smart” Internet of Things (IoT) devices, such as phones, speakers and wearables. Reflecting on the insights generated and the boundary artefacts co-crafted during this 4-year “Equal-IoT” design process, the paper puts forward a novel framework for enacting regenerative socio-technical transitions with, and for, local communities. Contributing to circular economy and net-zero discourse, the paper showcases how the framework can help practitioners and stakeholders work together to regeneratively refuture the unsustainable dependencies between human, ecological and technological actors at all scales today, for the benefit of tomorrow.
L'adopció de tecnologies digitals per part de la societat està accelerant ràpidament els problemes ambientals i cívics, inclosos els residus electrònics, les emissions de carboni i la pèrdua de biodiversitat. El “gir especulatiu” que ha experimentat la investigació i la pràctica del disseny i la tecnologia durant l'última dècada ha plantejat el disseny especulatiu com un enfocament que els professionals poden utilitzar per superar millor aquests impactes. No obstant això, cada vegada es qüestiona més la capacitat d'aquest mètode per facilitar un canvi sostenible del món real més enllà dels seus orígens intel·lectuals. A aquest efecte, el present article exposa com la recerca duta a terme va reposicionar la pràctica especulativa com a part d'un procés d’innovació en disseny regeneratiu aplicat per engendrar impactes sostenibles més tangibles i pluriversals. També descriu com l'investigador va col·laborar amb The Making Rooms, un espai de creació comunitària del Regne Unit, per combinar el disseny especulatiu participatiu i els mètodes de disseny més que humà. Aquest enfocament unificat va permetre el prototipatge i la representació de vies regeneratives que augmenten la reparació impulsada per la comunitat i la reutilització de dispositius “intel·ligents” d’internet de les coses (IoT), com ara telèfons, altaveus i dispositius portables. Reflexionant sobre les idees generades i els artefactes fronterers coelaborats durant aquest procés de disseny “Equal-IoT” de quatre anys, l’article planteja un nou marc per representar transicions sociotècniques regeneratives amb les comunitats locals i per a les comunitats locals. L’article contribueix a l'economia circular i a la idea de zero emissions i mostra que el marc pot ajudar els professionals i les parts interessades a treballar conjuntament per refuturitzar avui regenerativament les dependències insostenibles entre actors humans, ecològics i tecnològics a totes les escales en benefici del futur.
