Acceso usuarios
La economía del donut propone un espacio seguro y justo para la humanidad entre dos límites: una base social bajo la cual no se satisfacen las necesidades humanas y un techo ecológico más allá del cual se sobrepasan los límites planetarios. El marco se comunica ampliamente a través de la imagen del donut y, cada vez más, mediante visualizaciones de datos que incorporan indicadores socioecológicos al modelo. Si bien estas representaciones visibilizan la carencia social y el exceso ecológico, y desafían con éxito los modelos económicos neoclásicos, principalmente generan déficit, porque ofrecen pocas formas de percibir el impulso regenerativo o el cambio emergente. A partir de la práctica de diseño que desarrolló el “Retrato de Ciudad de la Gran Melbourne” con la iniciativa cívica Regen Melbourne —un esfuerzo por apoyar la transición de los sistemas hacia una ciudad regenerativa—, reflexionamos sobre cómo el modelo se ha localizado mediante indicadores contextuales, narrativas y visualización interactiva. Partiendo de esta experiencia, el artículo explora cómo los datos cualitativos, los datos cualitativos y la indagación apreciativa podrían complementar los enfoques basados en indicadores. Proponemos un “donut apreciativo”: un marco ampliado que ayuda a revelar el cambio relacional y el potencial regenerativo, al tiempo que destaca el papel del diseño de la comunicación en el desarrollo de infraestructuras perceptivas para la transición socioecológica.
L’economia del dònut proposa un espai segur i just per a la humanitat entre dos límits: una base social sota la qual no se satisfan les necessitats humanes i un sostre ecològic més enllà del qual se superen els límits planetaris. El marc es comunica principalment a través de la imatge del dònut i, cada vegada més, a través de visualitzacions de dades que poblen el model amb indicadors socioecològics. Tot i que aquestes representacions fan visible el dèficit social i l'excés ecològic i aconsegueixen desafiar els models econòmics neoclàssics, bàsicament generen dèficit, perquè ofereixen poques maneres de percebre l'impuls regeneratiu o el canvi emergent. A partir de la pràctica del disseny que desenvolupa el “Retrat de Ciutat de la Gran Melbourne” amb la iniciativa cívica Regen Melbourne (un esforç per ajudar en la transició dels sistemes cap a una ciutat regenerativa), reflexionem sobre com s'ha localitzat el model a través d'indicadors contextuals, narratives i la visualització interactiva. Basant-se en aquesta experiència, el treball estudia si les dades calentes, les dades denses i la indagació apreciativa poden complementar els enfocaments basats en indicadors. Proposem un “dònut apreciatiu”: una presentació ampliada que ajuda a revelar el canvi relacional i el potencial regeneratiu alhora que destaca el paper del disseny de la comunicació en el desenvolupament d'infraestructures perceptives per a la transició socioecològica.
Doughnut Economics proposes a safe and just space for humanity between two limits: a social foundation beneath which human needs are unmet and an ecological ceiling beyond which planetary boundaries are exceeded. The framework is widely communicated through the Doughnut image and, increasingly, through data visualisations that populate the model with socio-ecological indicators. While these representations make social shortfall and ecological overshoot visible and successfully challenge neoclassical economic models, they primarily render deficit, offering limited ways to perceive regenerative momentum or emerging change. Drawing on design practice developing the “Greater Melbourne City Portrait” with the civic initiative Regen Melbourne—an effort to support systems transition toward a regenerative city—we reflect on how the model has been localised through contextual indicators, narratives and interactive visualisation. Building on this experience, the paper explores how warm data, thick data, and Appreciative Inquiry might complement indicator-based approaches. We propose an “Appreciative Doughnut”: an expanded framing that helps reveal relational change and regenerative potential while highlighting the role of communication design in developing perceptual infrastructures for socio-ecological transition.
