El Diseño de Transición (TD) postula que los diseñadores deben abordar excepcionales desafíos socioecológicos navegando por complejas constelaciones de partes interesadas de diferentes ámbitos. Sin embargo, este artículo argumenta que el sustrato ideológico de la praxis del diseño de transición —su “brújula ética interna” o deontología— a menudo permanece oculto, con el riesgo de que esto comporta que derive hacia un "seguimos como siempre" reformista. Al operacionalizar la política prefigurativa a través del prisma del prototipo, este artículo se pregunta qué podría ofrecer una práctica de diseño explícitamente informada por valores anarquistas —autonomía, ayuda mutua, solidaridad, etc.— a las transiciones sistémicas. A partir de la investigación-acción realizada en la Cooperativa de Diseño Holon (Barcelona) y casos históricos, utilizamos el marco del Diseño Sensible a los Valores (VSD) para articular una deontología disidente. También presentamos algunas orientaciones sobre una economía política alternativa del diseño que esboza roles emergentes para los diseñadores en la erosión del capitalismo, tomando prestados los conceptos de poder dual y revolución intersticial. Finalmente, estableciendo analogías con las mutaciones históricas del barbero-cirujano y el chamán-terapeuta, especulamos sobre cómo se puede rearticular radicalmente el diseño para convertirse en una profesión al servicio de la vida en lugar del capital.
El disseny de transició (TD) planteja que els dissenyadors han d'abordar excepcionals desafiaments socioecològics navegant per complexes constel·lacions de parts interessades de diferents àmbits. No obstant això, aquest treball defensa que el substrat ideològic de la pràctica del disseny de transició —la seva “brúixola ètica interna” o deontologia— sovint és vague, amb el perill que això comporta que derivi en un “seguim com sempre” reformista. Operacionalitzant la política prefigurativa a través del prisma del prototip, aquest article pregunta què podria oferir una pràctica de disseny explícitament informada pels valors anarquistes —autonomia, ajuda mútua, solidaritat, etc.— a les transicions sistèmiques. Basant-nos en l’acció-recerca de la cooperativa de disseny Holon de Barcelona i en casos històrics, utilitzem el marc del disseny sensible al valor (VSD) per articular una deontologia dissident. També presentem algunes orientacions sobre una economia política alternativa del disseny que apunta funcions emergents perquè els dissenyadors soscavin el capitalisme, valent-se dels conceptes de poder dual i revolució intersticial. En darrer lloc, fent un paral·lelisme amb els canvis històrics de barber-cirurgià i de xaman-terapeuta, especulem sobre com es pot rearticular radicalment el disseny per convertir-se en una professió que serveix la vida i no el capital.
Transition Design (TD) posits that designers must address wicked socio-ecological challenges by navigating complex stakeholder constellations across multiple scales. However, this paper argues that the ideological substrata of TD praxis—its “internal ethical compass” or deontology—frequently remains obscured, risking a drift toward reformist “business as usual.” By operationalising prefigurative politics through the lens of the prototype, this article asks what a design practice explicitly informed by anarchist values—autonomy, mutual aid, solidarity… —might offer to systemic transitions. Drawing on action-research within Holon Design Cooperative (Barcelona) and historical cases, we utilise the Value Sensitive Design (VSD) framework to articulate a dissident deontology. We also present some orientations on an alternative political economy of design that sketches emergent roles for designers in eroding capitalism, borrowing the concepts of dual power and interstitial revolution. Finally, by drawing analogies with the historical mutations of the barber-surgeon and the shaman-therapist, we speculate on how design itself can be radically re-articulated as a profession that serves life rather than capital.