Las soluciones tecnológicas y de mercado ofrecidas por los actores institucionales hegemónicos han demostrado ser insuficientes para abordar los problemas globales interrelacionados conocidos como la “policrisis”. Es necesario desarrollar formas institucionales alternativas para catalizar transiciones hacia futuros más sostenibles y justos. Este proceso está en marcha en las periferias del sistema mundial dominante, a medida que emergen y se consolidan microinstituciones de oposición, que buscan desestabilizar formas de ser insostenibles.
Este artículo plantea un proceso de cocreación de microinstituciones como objeto de diseño y sugiere cómo los diseñadores pueden actuar de manera tangible para crear las condiciones necesarias para la transformación sistémica. Presentamos tres casos de desarrollo de microinstituciones de oposición basados en investigación empírica realizada entre 2020 y 2024: (1) Colectivos locales en el Valle de Hunter, Australia, que promueven transiciones justas desde el carbón; (2) un movimiento por la economía regenerativa en Sídney; y (3) redes sudamericanas por la soberanía de las semillas. Los casos comparten ocho fases concurrentes y cíclicas de institucionalización: i) Ensamblaje de colectivos informales; ii) Identificar puntos de influencia; iii) Orientar visiones alternativas; iv) Desarrollar comunidades de práctica; v) Iterar formas alternativas; vi) Concretizar la trayectoria; vii) Demostrar legitimidad; viii) Institucionalizar aún más las alternativas. Para facilitar este proceso, los diseñadores pueden desempeñar un papel en: i) Sacar a la luz problemas comunes; ii) Mapear áreas de oportunidad; iii) Materializar alternativas; iv) Convocar alianzas inusuales; v) Fomentar la reflexión y el perfeccionamiento; vi) Cocrear estabilizadores; vii) Dar visibilidad a microinstituciones; viii) Ampliar los aprendizajes.
Ofrecemos el marco para provocar el debate entre los académicos del diseño sobre los aspectos prácticos del trabajo al servicio de las transiciones hacia la sostenibilidad, y para alentar a los profesionales a movilizar el diseño como una práctica de oposición para transformar sistemas insostenibles.
Les solucions tecnològiques i basades en el mercat que ofereixen els actors institucionals hegemònics han resultat ser insuficients per afrontar els problemes globals encreuats que anomenem “policrisis”. Cal desenvolupar formes institucionals alternatives per catalitzar les transicions cap a futurs més sostenibles i justos. Aquest procés està en marxa a les perifèries del sistema mundial dominant, mentre emergeixen i es consoliden les micro-institucions opositives que intenten desestabilitzar les formes de ser insostenibles.
Aquest treball presenta un procés de co-creació de microinstitucions com a objecte de disseny i suggereix que els dissenyadors poden actuar tangiblement per crear les condicions necessàries per a la transformació sistèmica. Plantegem tres casos de desenvolupament de microinstitucions opositives basats en estudis empírics realitzats entre 2020 i 2024: (1) Col·lectius locals de la vall de Hunter (Austràlia) que promouen transicions justes a partir del carbó; (2) un moviment d’economia regenerativa a Sydney; i (3) xarxes sud-americanes per a la sobirania de llavors. Els casos comparteixen vuit fases concurrents i cícliques d’institucionalització: i) Congregar col·lectius dispersos; ii) Identificar punts de suport; iii) Orientar visions alternatives; iv) Fer créixer comunitats de pràctica; v) Iterar formes alternatives; vi) Concretar la trajectòria; vii) Demostrar legitimitat; viii) Augmentar la institucionalització de les alternatives. Per ajudar en aquest procés, els dissenyadors poden jugar un paper en: i) Fer aflorar problemes compartits; ii) Mapejar àrees d’oportunitats; iii) Materialitzar alternatives; iv) Convocar aliances inusuals; v) Acompanyar la reflexió i el perfeccionament; vi) Co-crear estabilitzadors; vii) Mostrar microinstitucions; viii) Escalar aprenentatges.
Oferim el marc per generar debat entre els estudiosos del disseny sobre les pràctiques de treballar al servei de les transicions de sostenibilitat, i per animar els professionals a mobilitzar el propi disseny com a pràctica opositiva per transformar sistemes insostenibles.
The technological and market-based solutions offered by hegemonic institutional actors have proven insufficient to tackle the intersecting global issues referred to as the “polycrisis”. Alternative institutional forms must be developed to catalyse transitions to more sustainable and just futures. This process is underway in the peripheries of the dominant world-system, as oppositional micro-institutions emerge and consolidate, seeking to destabilise unsustainable ways of being.
This paper frames a process of co-creating micro-institutions as an object of design and suggests how designers may act tangibly to create the necessary conditions for systemic transformation. We present three cases of oppositional micro-institution development based on empirical research conducted between 2020 and 2024: (1) Place-based collectives in Australia’s Hunter Valley, promoting just transitions from coal; (2) a movement for regenerative economics in Sydney; and (3) South American networks for seed sovereignty. The cases share eight concurrent and cyclical phases of institutionalisation: i) Assembling loose collectives; ii) Identifying points of leverage; iii) Orientating alternative visions; iv) Growing communities of practice; v) Iterating alternative forms; vi) Concretising the trajectory; vii) Demonstrating legitimacy; viii) Further institutionalising alternatives. To aid this process, designers can play a role in: i) Surfacing shared issues; ii) Mapping opportunity areas; iii) Materialising alternatives; iv) Convening unusual alliances; v) Stewarding reflection and refinement; vi) Co-creating stabilisers; vii) Showcasing micro-institutions; viii) Scaling out learnings.
We offer the framework to provoke discussion among design scholars on the practicalities of working in the service of sustainability transitions, and to encourage practitioners to mobilise design itself as an oppositional practice to transform unsustainable systems.
This paper frames a process of co-creating micro-institutions as an object of design and suggests how designers may tangibly act to create conditions for systemic transformation. We present three cases of oppositional micro-institution development based on empirical research conducted between 2020 and 2024: (1) Place-based collectives in Australia’s Hunter Valley promoting just transitions from coal; (2) a movement for regenerative economics in Sydney; and (3) South American networks for seed sovereignty. The cases share eight concurrent and cyclical phases of institutionalization: i) Assembling loose collectives; ii) Identifying points of leverage; iii) Orientating alternative visions; iv) Growing communities of practice; v) Iterating alternative forms; vi) Concretizing the trajectory; vii) Demonstrating legitimacy; viii) Further institutionalizing alternatives. To aid this process, designers can play a role in: i) Surfacing shared issues; ii) Mapping opportunity areas; iii) Materializing alternatives; iv) Convening unusual alliances; v) Stewarding reflection and refinement; vi) Co-creating stabilizers; vii) Showcasing alternatives; viii) Scaling out learnings.
We offer the framework to provoke discussion with design scholars on the practicalities of working in service of sustainability transitions, and to encourage practitioners to mobilise design itself as an oppositional practice to transform unsustainable systems.