La visualización de datos se utiliza frecuentemente para comunicar ideas e influir en el comportamiento, especialmente en relación con los desafíos socioecológicos. Sin embargo, los enfoques cuantitativos predominantes, dirigidos por expertos, pueden limitar la accesibilidad y la implicación emocional. Esta investigación explora cómo la visualización de datos vernácula —artefactos analógicos, elaborados artesanalmente por personas no expertas y moldeados por la experiencia vivida— puede fomentar el cambio de comportamiento. Centrándonos en el desperdicio de alimentos en los hogares, realizamos un estudio de nueve semanas con 104 participantes de 30 hogares australianos. Se utilizó un sondeo de diseño de dos partes: la primera parte introdujo indicaciones visuales y consejos para ahorrar alimentos; la segunda parte invitó a los participantes a registrar y dibujar sus comportamientos de ahorro de alimentos en respuesta a la primera parte. Un grupo recibió ambas partes, mientras que un grupo de comparación recibió solo la primera. La recopilación de datos se realizó mediante encuestas con escala Likert en tres intervalos y entrevistas semiestructuradas.
Para diseñar el sondeo e interpretar los resultados, desarrollamos el Marco de Comportamiento Habitual integrando tres modelos: la Teoría del Comportamiento Planificado (para explicar la intención), el Modelo de Alteración de Hábitos (para abordar la rutina y el contexto) y el Marco de Motivación, Oportunidad y Habilidad (para considerar los facilitadores sociales y materiales). Este marco compuesto ofrece una perspectiva generativa para diseñar con el comportamiento, posicionando los patrones y las motivaciones como narrativas para explorar en lugar de resolver.
Los hallazgos muestran que los participantes que crearon visualizaciones de datos vernáculos mantuvieron comportamientos de ahorro de alimentos durante más tiempo que quienes no lo hicieron. Visibles en el hogar, estos artefactos impulsaron la reflexión y el diálogo, integrando los datos en la vida diaria como espacios de responsabilidad e indagación ética. Al reposicionar los datos como un material para la cocreación en lugar del control, la visualización de datos vernáculos ayuda a las personas a comprender sus comportamientos en contexto.
La visualització de dades se sol utilitzar per comunicar coneixements i influir en el comportament, especialment davant de reptes socioecològics. No obstant això, els enfocaments quantitatius dominants que plantegen els experts poden limitar l’accessibilitat i la implicació emocional. Aquest estudi explora com la visualització vernacle de dades —artefactes analògics creats a mà creats per no experts, modelats per l’experiència viscuda— pot contribuir a canviar el comportament. Durant nou setmanes vam analitzar el malbaratament d’aliments a la llar amb 104 participants de 30 llars australianes. Es va utilitzar sondeig de disseny de dues parts: La primera part presentava indicacions visuals i consells d’estalvi d’aliments; la segona part convidava els participants a fer un seguiment i dibuixar els seus comportaments d’estalvi d’aliments en resposta a la primera part. Un grup va rebre les dues parts, mentre que un grup de comparació només va rebre la primera part. En la recollida de dades es van utilitzar el mètode de l’escala de Likert i entrevistes semiestructurades.
Per dissenyar el sondeig i interpretar-ne els resultats, vam desenvolupar el Marc de Comportament Habitual integrant tres models: la Teoria del Comportament Planificat (per explicar la intenció), el Model d’Alteració de Costums (per abordar la rutina i el context), i el Marc de Motivació, Oportunitat i Capacitat (per considerar els habilitadors socials i materials). Aquest marc compost ofereix una visió generativa per dissenyar amb el comportament, patrons de posicionament i motivacions com a narratives que cal explorar, i no resoldre.
Els resultats van posar de manifest que els participants que van crear visualitzacions vernacles de dades van mantenir comportaments d’estalvi d’aliments més temps que els que no en van crear. Aquests artefactes, ben visibles a la llar, van impulsar la reflexió i la conversa i van incorporar les dades a la vida quotidiana com a llocs de rendició de comptes i investigació ètica. La visualització vernacle de dades ressitua les dades com a material de cocreació més que no pas de control, i així ajuda les persones a entendre el comportament que tenen en el context.
Data visualisation is often used to communicate insights and influence behaviour, particularly in relation to socio-ecological challenges. However, the dominant quantitative, expert-led approaches can limit accessibility and emotional engagement. This research explores how vernacular data visualisation—analogue, hand-crafted artefacts created by non-experts, shaped by lived experience—can support behaviour change. Focusing on household food waste, we conducted a nine-week study with 104 participants from 30 Australian households. A two-part design probe was used: Part One introduced visual prompts and food-saving tips; Part Two invited participants to track and draw their food-saving behaviours in response to Part One. One group received both parts, while a comparison group received only Part One. Likert-scale surveys at three intervals and semi-structured interviews supported data collection.
To design the probe and interpret the results, we developed the Habitual Behaviour Framework by integrating three models: the Theory of Planned Behaviour (to explain intention), the Habit Alteration Model (to address routine and context), and the Motivation Opportunity and Ability Framework (to consider social and material enablers). This composite framework offers a generative lens for designing with behaviour, positioning patterns and motivations as narratives to be explored rather than resolved.
The findings show that participants who created vernacular data visualisations sustained food-saving behaviours longer than those who did not. Visible in the home, these artefacts prompted reflection and conversation, embedding data into daily life as sites of accountability and ethical inquiry. By repositioning data as a material for co-creation rather than control, vernacular data visualisation helps people make sense of their behaviours in context.