Acceso usuarios
Maria Pilar Perea
Antoni Ferrando Francés és una de les figures més rellevants de la filologia catalana contemporània. Aquest article analitza les seves aportacions fonamentals a dos àmbits estretament interconnectats: la gramàtica històrica i la dialectologia catalanes, sempre des d’una perspectiva interdisciplinària que integra la història social de la llengua, la sociolingüística històrica, l’edició filològica i la història cultural.
En l’àmbit de la gramàtica històrica, Ferrando destaca per les seves síntesis diacròniques de gran abast, pels seus estudis sobre textos medievals i renaixentistes, i per la reinterpretació de les Regles d’esquivar vocables. En dialectologia, Ferrando excel·leix en l’anàlisi diacrònica i històrica. Els seus treballs sobre la formació del valencià, el Llibre dels fets de Jaume I i el Curial e Güelfademostren que la variació diatòpica antiga ajuda a comprendre la gènesi i l’evolució de la llengua.
The contributions of Antoni Ferrando Francés to Catalan historical grammar and dialectology Antoni Ferrando Francés is one of the most prominent figures in contemporary Catalan philology. This paper analyses his fundamental contributions to two closely interconnected fields: historical grammar and Catalan dialectology, always from an interdisciplinary perspective that integrates the social history of the language, historical sociolinguistics, philological editing and cultural history.
In the field of historical grammar, Ferrando stands out for his wide-ranging diachronic syntheses, his studies on medieval and Renaissance texts, and his reinterpretation of the Regles d’esquivar vocables. In dialectology, Ferrando excels in diachronic and historical analysis. His works on the formation of Valencian, the Llibre dels fets of Jaume I and Curial e Güelfa demonstrate that ancient diatopic variation helps to understand the genesis and evolution of the language.
