Acceso usuarios
Marc Sogues
Aquí tens la traducció al castellà del text:
Traducción al castellano Durante el Barroco, el sueño es concebido como un espacio donde la razón puede desvelar la verdad de las cosas más allá de las apariencias del mundo sensible, y este enfoque tiene una repercusión significativa en la literatura de la época. El propósito del presente artículo es analizar la fortuna del sueño como género dentro de la producción en lengua catalana escrita en verso —poesía y teatro— durante el siglo XVII. Para ello, se lleva a cabo el análisis de un pequeño corpus de composiciones oníricas que se clasifican en dos grupos: aquellas en las que prevalece la intención (meta)literaria y aquellas en las que se impone la intención humorística. El análisis comparado de los textos permite identificar elementos compartidos y elementos singulares, y comprender, así, los tratamientos específicos que los diferentes poetas hacen de los motivos y los procedimientos propios del género.
The uses and functions of dreams in Catalan Baroque poetry During the Baroque period, the dream was conceived as a space where reason could reveal the truth of things beyond the appearances of the sensible world, an approach that had a significant impact on the literature of the time. The purpose of this article is to analyze the success of the dream as a genre within Catalan-language works written in verse—poetry and drama—during the 17th century. To this end, an analysis is conducted on a small corpus of dream-based compositions classified into two groups: those in which a (meta)literary intention prevails, and those dominated by a humorous intent. The comparative analysis of these texts allows for the identification of both shared and unique elements, thereby providing an understanding of the specific ways in which different poets handle the motifs and procedures inherent to the genre.
Durant el Barroc, el somni és concebut com un espai on la raó pot desvelar la veritat de les coses més enllà de les aparences del món sensible, i aquest enfocament té una repercussió significativa en la literatura de l’època. El propòsit del present article és resseguir la fortuna del somni com a gènere dins la producció en llengua catalana escrita en vers —poesia i teatre— durant el segle XVII. Per això es du a terme l’anàlisi d’un petit corpus de composicions oníriques que es classifiquen en dos grups: aquelles en què preval la intenció (meta)literària i aquelles en què s’imposa la intenció humorística. L’anàlisi comparada dels textos permet identificar elements compartits i elements singulars, i comprendre, així, els tractaments específics que els diferents poetes fan dels motius i els procediments propis del gènere.
