Acceso usuarios
El futur i el condicional tenien dues formes diferents en català antic: les anomenades formes analítiques, caracteritzades per la mesoclisi pronominal (cantarlo he) i les anomenades formes sintètiques, que podien aparèixer soles (cantaré) o amb pronoms proclítics (lo cantaré) o enclítics (cantaré-lo). La variació entre ambdues construccions està condicionada per les restriccions a la posició dels pronoms febles respecte del verb pròpies de l’edat mitjana (Sentí & Bouzouita, 2022; Torres-Latorre, 2023a, 2023b; Torres-Latorre & Sentí, 2023), però aquestes restriccions no expliquen tota la variació entre les dues opcions. En aquest article, analitzem el paper de (i) la conjugació verbal, (ii) la síncope verbal, (iii) els verbs rizotònics, (iv) el nombre de síl·labes del verb, (v) el lexema verbal i (vi) la presència d’un verb en forma no finita després del futur o condicional en la variació entre mesoclisi i enclisi.
Future and conditional between mesoclisis and enclisis Future and conditional tenses had two different forms in Old Catalan: the so-called analytical forms, characterized by mesoclisis (cantarlo he) and the so-called synthetic forms, which could appear alone (cantaré) or with proclitic (lo cantaré) or enclitic (cantaré-lo) pronouns. The variation between both constructions is conditioned by the restrictions of clitic placement in the Middle Ages (Sentí & Bouzouita, 2022; Torres-Latorre, 2023a, 2023b; Torres-Latorre & Sentí, 2023), but these restrictions do not explain the whole variation between the two options. In this paper, we analyse the role of (i) verbal conjugation class, (ii) verbal syncope, (iii) rhizotonic verbs, (iv) the number of syllables of the verb, (v) verbal lexeme and (vi) the presence of a non-finite verb after the future or conditional in the variation between mesoclisis and enclisis.
