Acceso usuarios
Maria R. Matz
Este artículo examina un programa de aprendizaje-servicio para la enseñanza del español, desarrollado en el Departamento de Lenguas y Culturas de la Universidad de Massachusetts Lowell (UMass Lowell). A través de la experiencia de quince estudiantes colocados en cuatro entornos comunitarios distintos —campo judicial, un banco de alimentos, un centro cultural y espacios educativos— exploramos qué ocurre cuando el aula deja de ser el único lugar donde se aprende un idioma. El programa conecta al alumnado con distintos niveles de español a organizaciones hispanohablantes de la ciudad, y los resultados sugieren que esa experiencia directa no solo afina la competencia lingüística, sino que también deja huella en cómo los estudiantes entienden la cultura del otro y su propio papel como ciudadanos. Se discuten los fundamentos teóricos del modelo, cómo se implementó en la práctica y qué aprendimos en el proceso, prestando especial atención a una pregunta que no siempre se responde con claridad en la bibliografía: ¿dónde termina el voluntariado y dónde empieza, realmente, el aprendizaje-servicio?
Aquest article examina un programa d'aprenentatge-servei per a l'ensenyament de l'espanyol, desenvolupat al Departament de Llengües i Cultures de la Universitat de Massachusetts Lowell (UMass Lowell). A través de l'experiència de quinze estudiants col·locats en quatre entorns comunitaris diferents —camp judicial, un banc d'aliments, un centre cultural i espais educatius— explorem què passa quan l'aula deixa de ser l'únic lloc on s'aprèn un idioma. El programa connecta l'alumnat amb diferents nivells d'espanyol a organitzacions hispanoparlants de la ciutat. Els resultats suggereixen que aquesta experiència directa no només afina la competència lingüística, sinó que també deixa empremta en com els estudiants entenen la cultura de l'altre i el seu propi paper com a ciutadans. Es discuteixen els fonaments teòrics del model, com es va implementar a la pràctica i què aprenem en el procés, fent especial atenció a una pregunta que no sempre es respon amb claredat a la bibliografia: on acaba el voluntariat i on comença, realment, l'aprenentatge-servei?
This article looks at a service-learning program for teaching Spanish, developed in the Department of World Languages and Cultures at the University of Massachusetts Lowell. Drawing on the experience of fifteen students placed across four different community settings—legal field, a food bank, a cultural center, and educational spaces—we ask what happens when the classroom stops being the only place where language learning takes place. The program pairs students at varying levels of Spanish proficiency with Spanish-speaking organizations across the city, and the results suggest that this kind of hands-on experience sharpens linguistic competence while also shaping how students understand another culture and their own role as engaged citizens. We trace the theoretical grounding of the model, how it played out in practice, and what we learned along the way—paying particular attention to a question the literature doesn't always answer clearly: where does volunteering end and service-learning actually begin?
