Acceso usuarios
Alexandre López Borrull, Candela Ollé Castellá, Sandra Sanz Martos
Objetivos. Este artículo analiza el estado de la investigación académica sobre el activismo digital en el Estado español durante el período 2020–2024. El objetivo es identificar las principales líneas temáticas, los enfoques metodológicos predominantes y las plataformas digitales más estudiadas, con el fin de ofrecer una visión de conjunto de la evolución reciente de este campo de estudio. -- Metodología. Se llevó a cabo una revisión sistemática exploratoria de la literatura académica indexada en Scopus. A partir de una estrategia de búsqueda basada en términos relacionados con activismo digital y redes sociales, se identificó un conjunto inicial de publicaciones que posteriormente fue depurado mediante criterios de inclusión y exclusión previamente definidos. El corpus final está compuesto por 71 artículos. Los trabajos seleccionados se analizaron mediante variables bibliométricas y a través de una clasificación temática de los contenidos. -- Resultados. Los resultados muestran una consolidación progresiva de la investigación sobre activismo digital en España durante el período analizado. El análisis permite identificar tres grandes ámbitos temáticos: estudios sobre movimientos sociales y formas de activismo en redes sociales, investigaciones centradas en desinformación, regulación y discurso de odio, y trabajos que abordan cuestiones relacionadas con género, identidades y discurso social. Asimismo, se observa una fuerte presencia de estudios basados en Twitter como plataforma de análisis y una cierta fragmentación del campo en líneas de investigación relativamente autónomas. Más allá del mapeo documental, el trabajo aporta una contribución analítica que identifica: tensiones, fragmentaciones y vacíos críticos del campo, permitiendo trascender a la descripción bibliométrica para proponer una hoja de ruta sobre las áreas de conocimiento aún inexploradas.
Objectius. Aquest article examina l’estat de la recerca acadèmica sobre l’activisme digital a Espanya durant el període 2020–2024. L’objectiu és identificar les principals línies temàtiques, els enfocaments metodològics predominants i les plataformes digitals més estudiades, amb la finalitat d’oferir una visió general del desenvolupament recent d’aquest camp de recerca. -- Metodologia. Es va dur a terme una revisió sistemàtica exploratòria de la literatura acadèmica indexada a Scopus. Mitjançant una estratègia de cerca basada en termes relacionats amb l’activisme digital i les xarxes socials, es va identificar un conjunt inicial de publicacions que posteriorment es va filtrar d’acord amb criteris d’inclusió i exclusió prèviament definits. El corpus final està format per 71 articles. Les publicacions seleccionades es van analitzar mitjançant variables bibliomètriques i a través d’una classificació temàtica dels seus continguts. -- Resultats. Els resultats mostren una consolidació progressiva de la recerca sobre activisme digital a Espanya durant el període analitzat. Es van identificar tres grans àrees temàtiques: els estudis sobre moviments socials i activisme a les xarxes socials, les investigacions centrades en la desinformació, la regulació i els discursos d’odi, i els estudis que aborden el gènere, les identitats i el discurs social. L’anàlisi també revela una forta presència d’estudis centrats en Twitter com a principal plataforma d’anàlisi i una certa fragmentació del camp en línies de recerca relativament autònomes. Més enllà de la cartografia del camp, l’estudi aporta una contribució analítica que identifica tensions, fragmentacions i buits crítics en la recerca, fet que permet anar més enllà de la descripció bibliomètrica i proposar un full de ruta per a àrees de coneixement que encara romanen poc explorades.
Objectives. This article examines the state of academic research on digital activism in Spain during the period 2020–2024. The aim is to identify the main thematic lines, the predominant methodological approaches and the most frequently studied digital platforms in order to provide an overview of the recent development of this research field. -- Methodology. A scoping review of the academic literature indexed in Scopus was conducted. Using a search strategy based on terms related to digital activism and social media, an initial set of publications was identified and subsequently filtered according to predefined inclusion and exclusion criteria. The final corpus consists of 71 articles. The selected publications were analysed using bibliometric variables and through a thematic classification of their contents. -- Results. The results show a progressive consolidation of research on digital activism in Spain during the analysed period. Three main thematic areas were identified: studies on social movements and activism in social media, research focused on disinformation, regulation and hate speech, and studies addressing gender, identities and social discourse. The analysis also reveals a strong presence of studies centred on Twitter as the main platform of analysis and a certain fragmentation of the field into relatively autonomous research lines. Beyond the mapping, the study provides an analytical contribution that identifies tensions, fragmentations, and critical gaps in the field, enabling it to move beyond bibliometric description and propose a roadmap for areas of knowledge that remain unexplored.
