Acceso usuarios
Vicente Ortún Rubio 
, María R. Callejón Fornielles
La revisió dels monogràfics sobre l’estat del benestar (EB) a la ‘Revista Econòmica de Catalunya’ permet reconstruir una evolució analítica coherent que anticipa molts dels debats actuals. L’article analitza l’evolució i els reptes de l’EB a Espanya des d’una perspectiva comparada i històrica. Es mostra com el desenvolupament tardà respecte a Europa, amb menor capacitat recaptatòria i dependència de cicles com l’immobiliari, ha condicionat un model amb biaixos estructurals. Tot i això, l’evidència indica que l’EB és compatible amb el creixement si es dissenya adequadament. El contrast entre el model mediterrani i el nòrdic posa de relleu diferències clau en composició de la despesa: més transferències en el primer, més serveis orientats a la participació laboral en el segon. Això es tradueix en diferències en desigualtat i mobilitat social. Entre els pilars, les pensions concentren el principal repte, amb un debat obert entre ajustos per despesa o per ingressos. La sanitat destaca pels seus bons resultats, però amb problemes creixents de gestió. L’educació ha millorat en cobertura, però no en qualitat, mentre que les polítiques actives d’ocupació mostren baixa eficàcia. Habitatge, dependència i serveis socials evidencien dèficits importants. Amb vista al futur, l’envelliment i la baixa productivitat condicionen la sostenibilitat fiscal. En aquest context, el factor determinant no és tant la mida de l’EB com el seu disseny: composició de la despesa, incentius i qualitat institucional. La seva viabilitat dependrà, en última instància, de la capacitat de generar consens social i millorar l’efectivitat de l’acció pública. RESUM Sector públic i estat del benestar.
