Acceso usuarios
Lluís Bohigas Santasusagna
La majoria de les guerres tenen objectius econòmics, encara que els polítics ens vulguin fer creure que es tracta de patriotisme, nacionalisme, religió o d’altres motivacions. El que segur que tenen totes les guerres és un cost humà i econòmic important. El cost humà del guanyador el compensa amb medalles i memorials; el del perdedor no compta gaire. El cost econòmic cal finançar-lo. Històricament, el cost de la guerra ha estimulat el desenvolupament de models financers complexos. En aquest article estudio com es van finançar les guerres més costoses de l’edat mitjana: les croades. 1. La guerra a l’Europa feudal Les guerres europees dels segles XI i XII eren molt freqüents, però eren limitades en escala. Els exèrcits rarament superaven alguns milers d’homes. En la batalla de les Navas de Tolosa, una de les més importants de la denominada “Reconquesta”, les tropes cristianes es limitaven a 12.000 homes, dels quals 3.500 eren cavallers. Els exèrcits s’organitzaven segons el sistema feudal, en què els vassalls tenien entre les seves obligacions participar i finançar la guerra del senyor. La base dels exèrcits eren els cavallers, generalment nobles, que anaven totalment cuirassats, amb cavalls molt costosos i entrenats per a la batalla. La infanteria estava formada per camperols que deixaven els seus camps per servir els senyors. Les campanyes eren estacionals i breus, condicionades pel calendari agrícola. Les croades van ser operacions militars molt diferents de les guerres medievals. Una croada suposava mobilitzar milers d’homes; algunes van arribar a mobilitzar 60.000 efectius
