L’article repassa l’evolució de l’economia catalana des del 1970 per tenir una perspectiva històrica suficient de les principals tendències experimentades des de 1986, quan Catalunya, com a part de l’Estat espanyol, va passar a formar part de la CEE, i quan es va fundar la REC. Paro atenció a l’evolució del PIB, del PIB per càpita i de la població, especialment de les seves importants fluctuacions. Amplio la visió a la població ocupada i l’atur, en perspectiva espanyola i comunitària, i combino les perspectives temporals de llarg termini amb les d’interacció entre les variables de PIB real per càpita, proporció de població ocupada, productivitat real per càpita i salaris reals. El resultat presenta, des de diverses perspectives, l’impacte positiu de la incorporació a la CEE, però també com de ràpid es va erosionar a partir de 1995 i, més notablement, a partir de 2001, de manera que les variables que millor descriuen el progrés econòmic nohan gaudit de millores significatives des de fa 25 o 30 anys. Sense grans injeccions de capital en el teixit productiu i sense un encariment del treball no sortirem de l’estancament.